O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

T ayanch iboralar: 
dars, a s b o b -u s k u n a , xom ashyo, n a m u n a , 
k o'rg azm ali qu rollar, tex n ik vosita, lavozim vazifalari, shaxsiy 
fazilat.
1. 
M eh n at t a ’lim i, kasb tan lash ga y o ila s h o'qituvchisining
darsga va o'quv yiliga tayyorgarligi. 
M e h n a t t a ’lim i o'qituvchisi 
d a r s la r g a p u x t a ta y y o r g a r l i k k o ‘r s a g in a , bu d a r s l a r d a g i t a ’l i m -
tarbiya jara y o n i m uvaffaqiyatli a m a lg a oshirilish i m u m k i n . 0 ‘quv 
yili b o s h la n is h i o ld id a n o'qituvchi d a stu rd a g i h a m m a m a v z u la rn i 
o 'rg a n is h vaqtini ta q s im la b c h iq a d i, o 'quv m a s h g 'u lo tla rin in g j a d -
vali va m a z k u r fan n i o 'rg a n is h g a o 'q u v rejasidan ajratilgan ha fta lik
so a tla rn in g m iq d o r in i hisobga olgan h olda u n ga m uvofiq bo'lgan
taq v im iy m u d d a t la r n i o 'r n a ta d i. M e h n a t t a ’lim i, kasb tan la s h g a
yo'llash o 'q itu v c h isin in g o 'qu v yiliga tayyorgarligi o 'quv rejasini, 
m e h n a t ta 'l i m i va kasbga yo'llash fa n in in g o 'quv d a s tu r in i va 
taq v im iy m avzuli rejani o 'r g a n is h d a n b o s h la n a d i. M e h n a t t a ’limi 
va kasbga yo'llash o'qituvchisi bu hujjatlar bilan ta n is h a r ekan, 
tegishli s in f o 'q u v c h ila rid a u m u m i y m e h n a t b ilim la ri va am aliy
k o 'n i k m a l a r in i qaysi m e h n a t turlari b o 'y ic h a va q a n d a y h a jm d a
sh a k lla n tiris h lozim lig ini a n iq ta sa v v u r qiladi. B u n in g u c h u n
q a n d a y a s b o b -u s k u n a la r , m o s la m a la r va ish qu ro llari kerakligi, 
o 'q u v c h ila r m e h n a t t a ’lim i va kasbga yo'llash d a s tu ri tala b la rin i 
to 'liq bajarish u c h u n d a rs la rd a q a n d a y b u y u m la r n i tayyorlashlari 
kerakligini va sh u n g a b i n o a n u la rn i tayyorlash u c h u n q a n d a y m a-
235

---

teriallar talab q ilin is h in i bilib oladi. M e h n a t o'qituvchisi o lin gan 
m a ’lu m o tla r asosida va m e h n a t ta 'lim i d a s tu r id a n foydalangan 
holda a n c h a batafsil rejalashtiruvchi hujjatlarni, ya'ni taqvim iy
m avzuli rejani va o'quv ishlab c h iqarish ishlari ro 'y x atin i tu -
zib chiqadi. Sh u n d a y ta rz d a belgilab ch iqilgan d a s tu r o'qituvchi 
u c h u n fan y u z a sid a n ish la rn in g taq vim iy m avzuli rejasi sifatida 
x izm a t qiladi.
O 'q u v c h ila r foydalanishi u c h u n rejalashtirilgan b u y u m la rg a
m e h n a t t a ’limi o'qituvchisi texnikaviy hujjatlar ishlab c hiqadi, 
z a r u r k o 'rg az m a li q u ro lla r tayyorlaydi, a s b o b -u s k u n a la r n in g , 
o 'q u v c h ila r ish joyi va ish q u r o lla rin in g texnikaviy h o latin i, s h u ­
n ing d ek , o'quv u s taxon alari b in o sin in g va ulardagi j ih o z la r n in g
xavfsizlik texnikasi, sa n itariya-gigivena talablariga m uvofiq ke- 
lishini tekshirib chiqadi.
O 'q ituvchi m e h n a t t a ’limi d a stu rid a g i m avzularg a tayy orlana r 
e kan , h a r bir m a v z u n in g m aqsadi va vazifalarini belgilaydi, ular 
b o 'y ich a bilim va k o 'n ik m a la r m a z m u n i va darajasini aniqlaydi, 
o 'q u v c h ila r bajarishi lozim bo 'lg an am aliy is h la rn in g xarak teri va 
m iq d o rin i belgilab c h iqadi, m u staqil to p s h ir iq la r n in g m a z m u n i 
va h a jm in i, u l a r n in g tobora m u ra k k a b la s h ib b orish in i hisobga 
olgan holda o'ylab ko'radi, m av z u n i muvaffaqiyatli o 'tis h u c h u n
m o d d iy asos tayyorlaydi.
D arsga tayyorlanish vaqtida o'q ituvchi o 'tg a n m a s h g 'u lo tn in g
m a z m u n i va natijalarini tahlil qilishi, u la r n in g izchil alo qasin i 
belgilab chiqishi, kelgusi d a rs n in g ta 'lim va tarbiya m aq s a d in i 
to'g'ri belgilashi, d a rs n in g tu zilis h in i va u n in g h a r bir e le m en - 
tiga ajratiladigan vaqtni a n iq lash i, m avzuga oid savollar tuzishi 
va kirish y o 'riq no m asi m a z m u n in i ishlab chiq ishi, asosiy m e h n a t 
u sulla rini ta n la s h i va o 'ylab chiqishi kerak.
M e h n a t t a ’lim i o'qituvchisi m a s h g 'u lo tg a tayyorlan ish j a r a ­
yonida d a rs n in g tash k iliy to m o n la rig a n a v b a tc h ila rn i tayinlash, 
o'quv chilarg a asbob va m ate ria lla r tarq atish, o'quv u sta x o n a larid a
ta r t ib - in t iz o m n in g q a t ’iy sa qlanishiga, ishlarga b a h o q o'yish va 
u larn i tah lil qilishga alo h id a e ’tibor berishi kerak.
Z am onav iy d a rs n in g tarkibiy tuzilishi o'q itu vchilarning boshqa- 
ruvchilik roli va o 'q u v c h ila rn in g anglash faoliyatlarini tashkil etish- 
nin g o'ziga xosligini aks ettira turib, ju d a h a m tu rli- tu m a n shakl- 
daligi bilan farq qiladi. D a rs n in g muvaffaqiyatli o'tishi o'qituvchi 
h a m d a o'q u v c h ila rn in g darsga tayyorlanishlariga bog'liqdir.
236

---

D arsg a m u k a m m a l tay y o rlanish , x u s u s a n yetarli dara jad a
pedago g ik ish tajribasiga ega b o 'lm a g a n yosh o 'q itu v c h ila r uch u n
j u d a zarur.
O 'q itu v c h in in g d arsg a bevosita tay yo rlanishi h a r bir d a rs d a
q o 'lla n ila d ig a n m a v z u n i rejalash tirish n i k o n k retla s h tira d i. D a r s ­
n in g rejasi h a r bir o'q ituvchi u c h u n zaru rdir. O d a t d a faqat u n in g
hajm i farq qiladi: e n d ig in a o 'z in i n g o 'qituvchilik faoliyatini b o sh- 
lay otgan lar o 'z la r in in g h a m m a h a ra k a tla ri va d a rs n in g b o rish in i 
tasvirlash, kich ik b o 'la k la rig a c h a ko 'rsatilg an m u k a m m a l ish la n - 
m a yozadilar. Tajribali o 'q itu v c h ila r esa qisqa, ix c h a m reja tu z a -
dilar.
D a r s n in g rejasi ixtiyoriy sh ak lda tuzilad i, a m m o u n d a q u y i­
dagi tarkibiy q i s m la r n in g aks e tish ini t a ’m in l a s h zarur: d a rs n in g
o 'tk az ilis h m u d d a ti va u n i n g mavzusi b o 'y ic h a tartib raq a m i; 
o 'tk a z ila d ig a n s in f n in g , d a rs m av z u s in in g no m i; t a ’l im n in g
vazifalari, sh a k lla n tirila d ig a n b ilim , iqtidor va k o 'n ik m a la r ; 
o 'q u v c h ila rn i tarbiyalash va rivojlantirish; d a rs b o s q ic h la rin in g
davomiyligi va u sh b u b o sq ic h la rd a v a qtn in g ta x m in i y ta q s im la - 
n ish in i ko'rsatgan holdagi tarkibiy tuzilishi; o'quv m a te ria lin in g
m a z m u n i; d a rs n in g h a r bir q ism id a o'q ituvchi va o 'q u v c h in in g
ish usullari h a m d a m eto d la ri; t a ’lim n in g k o 'rg a z m a li va tex nik
vositalarini q o 's h ib h iso b la g a n d a da rsn i o 'tk a z is h z a r u r bo'lgan
o 'quv qurollari; d a rs d a bevosita o 'tk a z ila d ig a n test sinovlari; uv 
vazifalari, topshiriqlar.
D a r s n i n g y u tu g 'i va u n i n g na tija la ri n a fa q a t o 'q i tu v c h i n in g
tay yorligig a, b a lk i o 'q u v c h i l a r n i n g ta y y o r g a rlik la rig a h a m b o g '­
liq b o 'la d i. O 'q u v c h i l a r n i n g n a v b a td a g i d a rsg a (yoki d a rsla rg a ) 
m a ’lu m m a q s a d g a y o 'n a lt i r i lg a n t a y y o r la n is h la r i u la r d a ijo­
biy psix o lo gik k a y fiy a tn i vuju dg a keltirad i, a n g la s h g a , bilishga 
b o 'lg a n y u q o ri d a ra ja d a g i q iz iq is h n i t u g 'd ir a d i. O 'q u v c h i la r n i
o l d in d a t u r g a n d a rs la rg a ta y y o r la s h d a q u y id a g ila r n a z a r d a t u -
tiladi: u la r n i o l d in d a tu r g a n d a r s n i n g d a s tu r iy o 'r g a n i s h r e ­
jasi b ila n t a n i s h ti r i s h ; (bu x u s u s a n y u q o ri s in f l a r bila n o 'q u v
i s h la rid a j u d a h a m z a r u r d ir ) o 'q u v c h i l a r n i n g t u s h u n i s h i m u m ­
k in b o 'lg a n d a r s l a r n i n g a y r i m b o 'l im la r i b ila n ta n ish i s h ; o l ­
d i n d a tu r g a n d a r s d a k o 't a r i l a d i g a n m a s a la la r y u z a s i d a n ilm iy - 
o m m a b o p a d a b iy o tla r n i o 'q is h , yangi m a t e r i a l n i o 'r g a n i s h g a
k o 'm a k l a s h a d i g a n k u z a t i s h l a r va u n c h a m u r a k k a b b o 'l m a g a n
t a jr ib a la r n i o 't k a z i s h .
237

---

D a rs hozirgi z a m o n o 'quv tarbiya ja ra y o n id a tahsil m a q s a d la - 
rini am a lg a o sh irish d a asosiy t a ’lim shakli hisob lanadi. Bir necha 
asrlar d a v o m id a ta ’l i m n i n g dars s h a k lid a n boshqa bir yangi shak- 
1 ini p e d ago gik a nazariyasi h a m , am aliyoti h a m t a k l i f e tg a n ic h a
yo‘q.
0 ‘tk aziladigan dars o 'q u v c h ila rn i h a m , o'qitu vchilarni h a m
qa no a tlan tirish i u c h u n m a ’lum d a ra jad a u m u m iy talablarga j a ­
vob berishi kerak. Ayrim o lin g a n b iro n -b ir d ars f a n n in g taqv im iy
m avzuli rejasida o ‘z o ‘rniga ega bo'lishi, m aqsadi a niq belgilangan 
bo'lishi kerak. D a rs o 'tis h ja ra y o n id a shak llantirilishi lozim bo'lgan
bilim , iqtidor va ko ‘n ik m a la r alohida aniq lanishi darkor. Shu bilan 
birga m a z k u r dars davom id a bilim, iqtidor va k o 'n ik m a la r n in g
erishiladigan darajasi h a m belgilanishi m a ’qul bo'ladi. D a rsd a
ishlatiladigan m etodlar, vositalar tu rk u m i aniq bo'lishi o ldin da n 
belgilanishi m aqsadga muvofiqdir. Darsga qo'yiladigan didaktik 
talablard an yana biri shuki, beriladigan o'quv m ateriali sistemali 
ravishda o s o n d a n qiyinga, od d iv d an m u rak kabga, o ‘quvchilar 
yosh xususiyatlarini hisobga olgan holda am alga oshirilish kerak.
O 'q itu vch i darsga tayyorgarlik k o 'ra r e kan, o ‘q uv c h ila r o ‘quv 
faoliyatini aktivlashtiruvchi ijodiy fikrlash k o 'n i k m a l a r in i sha kl- 
la n tir is h n in g m uqobil rejalarini a m alg a o s h irish n i ko'zd a t u t m o g ‘i 
lozim. H a r bir d ars m a ’lum d a ra jad a g'oyaviy yo'n a lg a n a n iq t a r ­
biyaviy vazifalarni bajarishi, o lin g a n ilm iy b ilim la r asosida d u n -
y o q a ra sh n i, yu q ori axloqiy fazilatlarni, estetik d id n i s h a k lla n - 
tirib t a ’lim n i hayot bila n m u staqil a lo q a larin i t a ’m in la s h i zarur. 
O 'q u v c h ila rd a bilim ga q iziqishni, b ilim la rn i m u staqil egallash 
k o 'n i k m a l a r in i q a ro r top tirish , ijodiy ta s h a b b u sk o rlik n i q o 'lla b - 
quvvatlash, u la r n in g tasavv u rlari chuqurligi, rivojlanish darajasini 
hisobga olish kerakligini o'q ituvchi darsga tayyorgarlik k o ‘rish 
ja ra y o n id a hisobga olishi kerak.
D arsga tayyorgarlik k o 'rish d a , uni tash k il e tish n i a n iq reja- 
lashtirib olishda kerak b o'lg an talablar: taq vim iy m avzuli reja 
asosida d ars o ‘tk a z is h n in g ishlab chiqilgan a n iq rejasi m avjud 
bo'lishi, dars o ‘z vaqtida b osh lan ib , o ‘z vaqtida tugashi kerak. 
D a r s n in g m an tiq iy izchilligi, tu gallang an ligi va d a rs n in g b o sh i- 
d a n to o x irig ach a o 'q u v c h ila r ongli in tizo m i t a ’m in l a n m o g 'i
lozim . D a rs n i tashk il etishd a tu r l i- tu m a n vositalardan, o ‘quv- 
texnik , kom py uter, sta ts io n a r va d i n a m ik k o 'rg azm ali q u ro lla rd a n
foydalanish ko ‘zda tutiladi.
238

---

D a r s n in g tarkibiy tu zilish i o ‘rganilayotgan m a te ria ln in g m a z ­
m u n ig a , d a rs d a fo yd alan ilad igan t a ’lim n in g usullari va m e to d -
lariga, o 'q u v c h ila rn in g tay y o rlan ish h a m d a rivojlanish darajasiga, 
o 'q u v ja r a y o n id a d a rs n in g o ’rniga bog'liq bo'ladi.
M e h n at t a ’limi o'qituvchisi darsga tayyorlanish ja r a y o n id a
q u y id ag ila rn i hisobga olishi zarur:
D a r s n in g m aqsadi:
a) d a rs n in g t a ’lim iy m aq sad i: o 'q u v c h ila rd a yangi a ta m a la rg a
oid t u s h u n c h a la r n i sha klla n tirish ;
b) d a rs n in g tarbiyaviy m aqsadi: o 'q u v c h ila rd a ilm iy d u n y o q a - 
r a s h n i sh a klla ntirish ;
d) d a rs n in g rivojlantiruvchi m aqsadi: o 'q u v c h ila rn in g tasav- 
v u ri, xotirasi, k u z a tu v c h a n lig i, ta fa k k u ri, nutqi, o 'quv ja ra y o n id a
k o 'n i k m a , o'quv m a la k a la rin i s h a k lla n tirish va u la rn i rivojlan­
tirish;
e) dars m a te ria lin in g m u ra k k a b lik d arajasini aniqlash: dars 
m a te ria lin in g am aliyot bilan va oldingi o 'tilg a n m a te ria lla ri bilan 
bevosita b o g 'la n is h in i a niq la sh, o 'q u v c h ila rn in g m ustaqil ishlari 
u c h u n vazifa berish d a rs jih o z in i tayyorlash, q o 's h im c h a b e rila d i­
gan to p sh iriq la r h a jm in i aniqlash;
f) d a rs n in g d id a k tik vazifasini, y a ’ni m aq sadg a olib keluvchi 
m a s a la la rn in g k e tm a -k e tlig in i aniqlash;
g) o'q itish u s u lla rin in g o p tim a l v aria n tla rn i tan la sh ;
h) d a rs n in g tvizi 1 ishini aniqlash: darsni sa m a rali boshlash va 
vaqtni to 'g'ri ta q s im la sh , d a rs n in g rejasi va vaxlitligini, o'quvchi 
va o'qituvchi faoliyatining o 'z a ro uzviyligini t a ’m in la s h .
D a r s la r j u d a h a m t u r l i - t u m a n tarkibiy tu zilishlarga ega bo'lib, 
d a rs la rn i bir m a r ta d o im iy ravishda m avjud b o 'lad ig a n k o 'rin is h
tarz id a rejalashtirish va o 'z g a rm a y d ig a n , qotib qolgan n a m u n a
asosida o'tkazaverish m u m k i n emas. D a r s n in g tarkibiy tu z ilis h i- 
ga y u q o rid a qayd etib o 'tilg a n o m illa r qatorida m a z k u r sinfda 
is h la s h n in g h a q q o n iv sh a rt-s h a ro itla ri, s h u n in g d e k , o'qituvchi ish 
faoliyatining ijodiy xarak teri k a tta t a ’sir ko'rsatadi. H a r bir dars 
b o s h q a d a rs la rd a n , h a tto u lar bitta fan, bitta m av zu y u z a sid a n
teng y o n m a -y o n s in fla rd a o 'tk a z ilg a n d a h a m , o 'z in in g o'ziga xos 
jih a tla rig a ko'ra farq qiladi. D a rs d a h a r do im o 'q itu v c h in in g m a x ­
sus «pedagogik y o nd ashu v tarzi»ni ko'rish m u m k in .