O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

4. 
Xalq hunarm andchilik turlaridan k ashtachilikda q o ila n a d ig a n
asb ob-usk un alar, texnologiyalar.
Kashtachining ish quroli.
Ka s ht a tikish u c h u n j u d a o dd iy a s ­
boblar kerak b o i a d i : angishvona, qaychi, ga zl ama , ip, s anti met r, 
m i l l i m e t r l a n g a n q o g ‘oz, kopirovka q og ‘ozi yoki sellofan.
Ig nan i c h o ‘ziqroq ko ‘zlisini ishlatish qulay. C h u n k i h a r xil qa-
linlikdagi iplarni o i k a z i s h oson b o i a d i .
120

---

I gna — t ikuv quroli b o ‘lib, h a r xil h a jm ( uz un - ka lt a , i ngichka-
y o‘g ‘o n ) d a p o ‘lat s i m d a n o ‘t kir uchli, t eshikli qilib yasaladi.
A n g i s h v o n a — ish t ikishda b a r m o q u c higa kiydiriladigan metall 
asbob. A n g i s h v o n a q a d i m d a c h a r m d a n h a m qilingan. An gi sh v o-
n a n i n g usti yoki i g n an i ng keti q a d al ad ig a n joyi c h u q u r c h a l a r d a n
iborat bo'ladi. U q o ‘lni igna k i r i s hi d an saqlaydi, o ‘ng q o ‘l ning 
o ‘r ta b a r m o g ' i g a taqiladi, uni b a r m o q n i n g yo‘g ‘onligiga qarab 
t a n l a n a d i . Le ki n u b a r m o q n i siqib yoki u n d a n t us hi b qoladigan 
b o ‘lmasligi kerak.
I sh l as h u c h u n uch xil: uchi i n g i c h k a , k i c h k i n a qaychi — gaz-
l a m a l a r d a g i ipni qi rqi sh va t ort ib olish u c h u n ; uchi qay ri l gan
o ‘r t a c h a k a t t a li k da g i «tuya b o ‘yin» q aychi — ka sht a t i ka yot ga n-
d a ip u c h i n i qirqi sh u c h u n ; k a t t a q aychi — g a z l a m a va kalava 
i plarni qirqish u c h u n qa yc hi lar ke ra k b o ' ladi . U l a r bir-biriga 
o ' r t a s i d a n vint bi lan bi ri kt ir il gan ikki tig‘d a n iborat. Qa y c h i l a r
yaxshi c h a r x l a n g a n , t i g ' l a r n i n g u c h i t o ' l a y opi la diga n bo'lishi 
kerak.
S a n t i m e t r lenta — tikish ishida b u y u m o ' l c h a m i n i ani ql as hda
va g a z l a m a g a b e z a k n i rejalab j o yl as ht ir is hda foydalaniladi.
Mil limet rli qo g' oz — ge ome tri k, s a n a m a na qs h t uzi shda kerak 
bo'ladi.
Ma yd a bezakli n a q s h la r ni g a z l a m a g a ko‘c hi ri sh d a kopirovka 
qog'ozi kerak bo' ladi. Ayrim hol la rda sell ofandan h a m foydala­
nish m u m k i n .
K a t t a k a s h ta l ar n i kosa yoki t ar e lk a la r bilan j oyini aniql ab olib, 
t o ' g ' ri d a n to'g'ri g a zl ama ga chiziladi.
G a z l a m a — bir xil rangdagi satin, shoyi, pa rcha, bo'z, chit, 
b a x m a l kabi g a z l a m a l a r ishlatiladi. G a z l a m a l a r rangi t ikiladigan 
b u y u m vazifasiga qarab t anl a na di .
Ma sal an: katt a k a shta lar u c h un o c h i q r angga ni sba ta n t o' qroq 
r ang t an l a s h qulay. C h u n k i bu k a sh ta l ar devorga osib qo'yilishi 
va kattaligi u c h u n yuvilmasligi m u m k i n . C h a n g n i va kirni ko‘p 
m a ’l u m qi lmaydi h a m d a b un d ay fonga o c h iq rangli n aq sh la r j u d a
yarashadi.
D e r a z a p a r d a l a r i o c h i q r o q r a n g d a t a n l a n g a n i m a ’qul, xo- 
n a n i q o r o n g ' i qilib k o ' r sa t ma y di . H a r q a n d a y k a s h ta u c h u n
h a m c h o ‘z i l m a y d i g a n , y u v g a n d a r an g i c h i q m a y d i g a n , suvga 
k i r m a y d i g a n , k o ' pg a c h i d a y d i g a n g a z l a m a l a r d a n f oy dal ani sh 
kerak.

---

Iplar asosan kashta tikish u c h u n tabiiy tola (ipakdan) va s u n ’iy 
t ol ad an q o i d a у igi rib tayyorlanadi. Ipak maha ll iy s ha roi tda ye- 
tishtiriladigan pi ll adan quyi dagi cha bosqichl arda tayyorlab oli- 
nadi: pillani qaynatib oqlash, titib yigirish, urchiq bilan yigirish, 
c ha p pa qilish, ipni tekislash, r anglash, ipni o' rab kalava qilish. 
S u n ’iy tola Navoiy s h a h a r ki my o ishlab chiqarish s a n o a t i n i n g
c hi qi ndis ida n olinadi. Tabiiy tolaga q a r a g a n d a s u n ’iy t o l a da n ip 
tayyorlab foydalanish qulay hisoblanadi. Sababi bu t olalar r ang-
li bo'lib, r a n gl a sh n in g hojati yo'q, shu bilan birga yigirish oson 
bo' lib u h a m c hidamli dir .
Ip r an g in i ng c hi da ml il ig i ni quyi dagi cha aniqlash m u m k i n :
mas al an , ip olayotgan vaqtda n a m l a n g a n oq g az la ma ga art ib 
ko'rish kerak. Ag a r rangi c h i q m a s a ipning o' zida r ang us hla sh
qobiliyati yaxshi hi sobl anadi va ip g a zl a m a n i yuvga nda r angi ni
o' zgartirmaydi.
A g ar d a ipni n a m l a n g a n oq ga z la ma ga artib ko'rish vaqtida 
rangi chiqsa, unday iplarni yuvi ladigan kashtaga i sh l at ma sd a n,
katta kashtalarga ishlatish m u m k i n .
M u li n e iplari c h id a m l i , rangi chiqmaydi. Bu ip b o ' y o g ' i n i n g
c hi da ml il ig in i tekshirish u c h un ipni quyoshga qo'yiladi: b u n d a
ip o q a r m a s d a n o' z rangida qolishi kerak. Hozirgi vaqtda ka sh t a 
tiki shda j u n tolali iplardan h a m foyd al an il mo qd a .