118
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
Gotika uslubi
– Gotika XII asr o‘rtalarida Shi-
moliy Fransiyada yuzaga keldi. XIII asr 1-yarmida
yuksak darajada rivojlandi.
O‘rtà àsrlàrdà
Vizàntiya
và
Aràb må’mîrchiligi
hàm
o‘zidàn àjîyib inshîîtlàr qîldirgàn. Vånåtsiyadàgi
Àvliyo
Màrk ibîdàt õînàsi
và
Dîjlàr sàrîyi
vizàntiya uslubidà bun
yod etilgàn.
Ispàniyaning Såvilya shàhridà màs-
jid và
Àl-Qàsàr qàsri
, Grànàdàdàgi
Àl-Hamrî
sàrîylàri àràb må’mîrchiligi
durdînàlàri hisîblànàdi.
Hàykàltàrîshlik.
Uning rivîjlànishi
båvîsità må’mîrchilik bilàn bîg‘liq
bo‘l
gàn. Cherkov và mînàstirlàr bi-
nîlàri õudî, àvliyolàr và qirîllàr
hày
kàllàri bilàn båzà
tilgàn. Hàykàllàr-
ning àsîsiy buyurtmàchilàri cherkov
bo‘l
gàni sàbàbli ulàrdà diniy màv
zu
yuqori turgàn. Eng ko‘p uch
rày
digàn
Bibi Mà r yam hày kàllàri (Yevropadà
«
Mà dînnà
» dåb nîmlànàdi) o‘zi
dà
înàning fàr
zàndgà måhr-muhàbbàtini
ifodalàgàn.
Tàsviriy sàn’àt.
Rîmàn uslubidà
qurilgàn ibîdàtõînàlàr dåvîrlàri và
shiðlàrini diniy màvzudàgi suràtlàr
båzàb turgàn. Gîtikà må’mîrchi-
ligidàgi cherkovlàrdà dåràzàlàr îrà-
sidà ràsmlàr chizish uchun jîy hàm
bo‘lgàn. Shu sàbàbli dåràzà
làrgà îd-
diy îynàlàr o‘rnigà
vitràjlàr
– tiniq
ràngli shishàlàrdàn yasàl
gàn suràt yoki
àlîhidà båzàklàr sî
lingàn.
Kitîblàrni båzàsh uchun tàs-
viriy sàn’ àt ning yangi yo‘ nà lishi –
Dostları ilə paylaş: 
