Biotexnologiya asoslari



Yüklə 5,01 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə68/139
tarix27.12.2023
ölçüsü5,01 Kb.
#199267
1   ...   64   65   66   67   68   69   70   71   ...   139
Biotexnologiya asoslari

Haroratning ta’siri 
Ko’pginà fårmåntlàrning produsåntlàri, õususàn mikroskopik zàmburug’làr, måzofil 
mikroorgànizmlàr hisoblànàdi và ulàrning rivojlànishi uchun mo’’tàdil hàroràt 22-32
0
S àtrofidà 
bo’làdi. 
Fårmåntlàrni bàktåriàl produsåntlàri oràsidà ko’pginà tårmofillàri hàm uchràydi và ulàrni 
mo’’tàdil o’stirish hàroràti 35-55
0
S dir. Màsàlàn, 
B.mesentericus
PB bàktåriyasi 37
0
S ni tàlàb qilsà, 
Bac.diastaticus
60-65
0
C ni, 
Asp.oryzae
esà àtigi 28-30
0
S ni tàlàb qilàdi. hàmdà lipàzà fårmåntining 
produsånti 
Rhizopus microsporus
zàmburug’ining fàol rivojlànishi và fårmånt hosil qilishi uchun 
40
0
S hàroràt mo’’tàdil hisoblànàdi. 
Sànoàtdà tårmofil mikroorgànizmlàrdàn foydàlànishning bir qànchà ijobiy tomonlàri bor. 
chunki ulàrni yuqori hàroràtdà o’stirilgàndà jàràyonning stårilligigà bo’lgàn tàlàbni o’z-o’zidàn 
kàmàytiràdi. Bundàn tàshqàri tårmofil mikroorgànizmlàr yuqori hàroràtgà bàrdoshli bo’lgàn 
fårmåntlàrni hosil qilàdi. hàroràt hosil bo’làyotgàn fårmånt miqdorining o’zgàrishidà kàttà 
àhàmiyatgà egàligi bilàn hàm àjràlib turuvchi omildir. 
Mikro- va makroelementlar ta’siri 
Mikroorgànizmlàrni o’stirish uchun oziqà muhitlàrini tàyyorlàshdà fårmånt sànoàti yoki 
qishloq õo’jàligi o’simliklàri qoldiqlàridàn kång ko’làmdà foydàlànilàdi. qàttiq oziqà muhitlàri 
àsosàn qishloq õo’jàligi o’simliklàrining qoldiqlàrini màydàlàb, nàmligini mà’lum dàràjàgà kåltirib 
và ungà boshqà màkro và mikroelåmåntlàrning eritmàlàrini àràlàshtirib tàyyorlànàdi. 
Suyuq oziqà muhitlàri tàyyorlàshdà esà kàm eruvchàn komponåntlàrdàn miqdori chåklàngàn 
holdà foydàlànish mumkin. Àks holdà uning erimàgàn qoldiqlàri oziqà muhiti và kul’turàl 
suyuqlikni qàytà ishlàshdà õàlàqit båràdi. Oziqà muhiti tàrkibigà hàr õil o’simlik và fårmånt sànoàti 
qàynàtmàlàri và gidrolizàtlàri dàg’àl fil’tràtlàrini hàmdà spirt bàrdàsi, mikroblàr biomàssàsi 
plàzmolizàtlàri, àminokislotàlàr và boshqàlàrni qo’shib tàyyorlàsh mumkin. Bulàrdà yirik 
qoldiqlàrning bo’lmàsligi to’õtovsiz o’stirish jàràyonidà judà kàttà àhàmiyatgà egà. Suyuq oziqà 
muhitlàri tàrkibidà, odàtdà 2,5% dàn 20% gàchà quruq moddàlàr eritmà holidà bo’làdi. Muhitning 
rN ko’rsàtkichi uni tàyyorlàsh vàqtidà và stårilizàsiyasidàn kåyin nàzoràt qilinàdi. 



Yüklə 5,01 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   64   65   66   67   68   69   70   71   ...   139




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin