Iv bo 'lim. Ja ho n xo'jaligida o 't is h iq tis o d iy o ti m a m lakatlari

IV B O 'LIM .JA H O N X O 'JALIG IDA O T IS H IQ T IS O D IY O T I M A M LA K A TLA R I
X X a s rn in g 8 0 -y illa ri o x iri v a 9 0 -y illa rn in g b o sh la rid a g i « falajli d avolash» 
o q ib atid a M ShY e n in g b a rc h a m a m la k a tla rid a iq tiso d iy riv o jla n ish n in g tran sfo r- 
m atsio n p a sa y ish i y u z b erd i. Ju m la d a n , Y alM m iq y o sin in g p a sa y ish i C h e x iy a d a
13 % n i, B o lg ariy ad a 36 % n i, sobiq Y ugoslaviyaning b a’zi resp u b lik alarid a 50 % n i 
ta s h k il etd i. B u m a m la k a tla rd a iq tiso d iy o‘sish 1992-yilda P o lsh ad a , 1993-yilda 
C h e x iy a va V en g riy ad a, 1994-yilda S lo v ak iy ad a b o sh la n d i v a 9 0 -y illa rn in g o x i­
rig a k e lib Y a lM h ajm i islo h o tla rg a c h a b o i g a n d a v r d a ra ja sig a y etd i. 2 0 0 0 -y il- 
lard an b o sh la b B o ltiq b o ‘y i v a Ja n u b i-S h arq iy Y evropa m a m la k a tla rid a iq tiso d iy
o ‘sish b o sh la n d i.
H o z ird a M ShY e d u n y o n in g ja d a l s u r ’a tla rd a riv o jlan a y o tg a n m in ta q a la rid a n
hiso b lan ad i. M isol u chun, 1 9 9 3 -2 0 0 2 -y illard a u sh b u m ak m la k a tla rd a Y alM n in g
0
‘rta c h a y illik o ‘sish s u r’atlari 3,2 % n i, 2 0 0 3 -2 0 0 8 -y illa rd a 5,5 % n i ta sh k il etdi. 
MShYe m a m la k a tla rid a 2 0 0 9 -y ild a ja h o n m o liyaviy-iqtisodiy in q iro z in in g salbiy 
ta ’sirid a iqtisodiy o‘sish 3,6 % g a pasaydi, bu m am lakatlarda am alga o shirilgan inqi­
ro zg a q arshi ch o ralar tu fay li iqtisodiy o ‘sish 2010-yilda q ay ta tik la n d i va 4,5 % g a
teng b o id i. 1
Iq tiso d iy o ‘sish o m illa ri ta rk ib id a ich k i is te ’m o ln in g k e n g a y ish i, ju m la d a n , 
sanoatda in v estitsiy alarg a b o ig a n ta la b n in g o rtish in i alo h id a qayd e tish m u m k in . 
Sanoatning ja d a l su r’atlarda o‘sishi m illiy v aly u talarn in g yevroga nisbatan p ast k u r­
si bilan q o ilab -q u v v a tla n a y o tg a n e k sp o rt h ajm in in g o rtish ig a olib keldi.
MShYe m am lakatlari iqtisodiyotining tarkibi asta-sekin postindustrial tarkibga ega 
b o iib borm oqda. Jum ladan, xizm atlam ing ulushi YalM ga nisbatan 52-58 % dan (Alba- 
niya, R um iniya, M akedoniya) 75 % gacha (Latviya) tashkil etgani holda, «eski Yevro­
pa» m am lakatlariga nisbatan past hisoblanadi (YeI-15 m am lakatlarida o‘rtacha 70 %).
M ShY e m a m la k a tla ri YeI-15 m a m la k a tla rid a n q ish lo q va o‘rm o n x o ‘ja lig i- 
n in g Y alM d agi ulushi b o ‘y ich a ham o rtd a qolm oqda. U shbu k o ‘rsa tk ic h M a rk a ­
ziy Y evropa m am lak atlarid a 3 - 5 % n i, R u m iniya, B olgariya, M akedoniya, Serbiya- 
da 9 -1 3 % n i, A lb an iy ad a 25 % n i ta sh k il etadi. H u d u d n in g n isb a ta n k a m taraqqiy 
etgan m am lak atlarid a iqtisodiy holat m eh n at u n u m d orligining pastligi bilan yanada 
m u rak k ab lash ad i. N atijada bu tarm o q d a iqtisodiy faol a h o lin in g k a tta qism i band 
(R u m in iy ad a 1/3, Polshada 1/5).
M ShY e m a m la k a tla ri Y alM d a sa n o a t v a q u rilis h n in g u lu sh i h o z irg i d a v r­
d a p a st (Jan u b i-S h a rq iy Y ev ro p a m a m la k a tla rid a 2 0 - 3 0 % ) y o k i ju d a y u q o rili­
gi (M a rk a z iy Y ev ro p a m a m la k a tla rid a 3 0 - 4 0 % ) b ila n a jra lib tu ra d i. B u h o lat 
a y rim m a m la k a tla rd a sa n o atlash ish ja ra y o n in in g tu g a m a g a n lig i yoki ay rim la ri- 
d a e sa in d u stria l ta rk ib d a n p o stin d u stria l ta rk ib g a o ‘tilg a n lig id a n d a lo lat b eradi. 
S anoat ta rk ib id a a n ’an av iy ta rm o q la r (y en g il, o ziq-ovqat, y o q ilg i) u lu sh i qisqa- 
rib, e le k tro te x n ik a , a v to m o b ilso z lik , y u q o ri te x n o lo g ik ta rm o q la r ja d a l rivojla- 
nib, h issasi o rtib b o rm o q d a.
Y el g a a ’z o b o i i s h d a g i ijo b iy o m illa rd a n b iri M ShY e m a m la k a tla r i b a n k
va k re d it tiz im ig a xorijiy k a p ita ln i ja lb etish s u r’a tla rin in g k e sk in o rtish i h iso b ­
la n a d i. M is o l u c h u n , u sh b u k o ‘r s a tk ic h n in g 1 9 9 0 -y illa r o ‘r ta la r id a 2 0 % d a n
2 0 0 0 -y illar o ‘rta la rig a c h a 66,7 % g a q a d a r o rtish i natijasida C h e x iy a d a b a n k aktiv- 
larin in g 92 % , Polshada 86 % , V engriyada 70 % xorijiy kapital (asosan n em is kapi- 
ta li) n azo ratig a o ‘tib ketdi.
MShYe m am lak atlari m oliya tizim i davlat xarajatlarin in g yuq o rilig i bilan ajra­
lib tu rad i. D avlat x arajatlarin in g ulushi Y alM ga n isb atan R u m in iy a va E stoniyada
1 Перспективы развития мировой экономики. Замедление роста, увеличение рисков. Обзор. Сентябрь 
2011. МВФ. Вашингтон, 2011. С. 197.
202

---