Noorganik moddalar



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə154/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   150   151   152   153   154   155   156   157   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

Ishlatilgan
suv
Tank
gazlari
n
NH3(C)
Bug‘
Bidistillyat
Suv
Yangi a zo t-vo d o ro d aralashm asi
8 .4 -r a sm .
A mmiakni si n te z qilish yuqori bosimli injekto rli agregatinin g
te x n o l o g ik tasviri:
/ — bidistillyat nasosi; 
2 —
te n glash tiru vch i idish; 
3 —
suvli sirkulatsiya
nasosi; 
4 —
bug' q o z o n i; 5 — si n te z minorasi
6 —
injektor; 7 — suvli
k o n d en sa to r; 
8
— separator; 
9 —
suyuq a m m ia k yig'gic hi.
1 5 -
225


v o d o r o d a r a l a s h m a s i k o m p r e s s i y a b o ‘li mi dagi 49 M P a b o s i m d a g a z
oq im l i sirkulatsiya k o m p r e s s o r i , y a ’ni i n j e k t o r
( 6)
ga ber iladi.
I nj ekt or l i a m m i a k sintezi agr egatlari b i r q a t o r
ijobiy
va 
salbiy
x us us iya t la r ga egadir lar.
Ijobiy xususiyatlari:
1) s i nt ez m i n o r a s i d a o ‘rta b os i md ag i a gr ega t la r ga n i s b a t a n yu q or i
k on s en t r a ts iy al i a m m i a k n i hosil b o ‘lishi, c h u n k i s i s t e m a d a 32 M P a
o ‘rniga 49 M P a g a c h a b o ‘lgan yu q or i b o s i m q o ‘l l anadi ;
2) y u q o r i d a g i s aba bla r i b i lan t e x n o l o g i k t i z i m n i s o dd a l a s h i s h i ,
c h u n k i b u n d a y q u r i l m a l a r d a deyarli h a m m a a m m i a k suvli k o n d e n -
s at l an ga ni u c h u n a m m i a k l i sovitgich i s hl at il ma ydi ;
3) t o ‘y i n g a n suv b u g ‘i (0, 85 t o n n a 1 t o n n a a m m i a k hi sobi ga,
2300 Mj issiqlik ol ishga ekvi val ent b o ‘lib) a m m i a k s int ezi issiqligi- 
d a n f oyda la ni sh;
4) g a z n i n g sirkulatsiyasi u c h u n i nj ek t o r n i q o ‘llanishi s i s t e m a ni
s o d d al a s h t i r i s h g a olib k e l s a- d a , lining foydali ish koeffitsiyenti m a r -
k a z d a n q o c h m a k o m p r e s s o r n i k i g a q a r a g a n d a pastdir.
I nj ekt or l i a g re g a t l a r n i n g 
t o m o n l a r i g a q uy i da g i l ar ni kiritish 
m u m k i n . G a z l a r n i 49 M P a g a c h a siqib b e r u v c h i k o m p r e s s o r l a r 32 
M P a g a c h a siqadiganl ar iga q a r a g a n d a a n c h a m u r a k k a b b o ‘lib, ul arda 
m e t a l l sarfi va a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i n i s iq is h u c h u n e l c k t r
e n e r g i ya sarfi n i sb a t a n yuqor i di r.
8 . 5 - r a s m d a n k o ‘rinib t ur i bd i k i , yangi g a z i n j e k t o r soplosi ( J ) ga 
s h u n d a y ki radi ki , i n j e k t o r n i n g y o n d a n k o ‘ri ni shi va q i r q i m i s h u n -
d a y t a n l a n a d i k i , s o p l o d a n yangi ga z a r a l a s h m a s i j u d a k a t t a tezlik 
bi lan c h i q s i n . Sir kul at siya gazi 43 M P a b o s i m b il an s o p l o ( J ) d a n
keyin j oyl ashgan i nj ekt orni ng aral ashtiruvchi kamer as iga kiradi. S oplo 
( J ) d a n c h i q a y o t g a n yangi g a z o q i m i n i n g ki ne t i k energiyasi hisobiga 
si rkul at si ya gazi yangi gaz o q i m i b i lan s o ‘riladi va k e n g a y u v c h i dif- 
f u z o r ( / ) g a kiradi, u y e r d a esa ga z o q i m i n i n g ki ne t i k e ne rgi yasi 44 
M P a b o s i m g a a yl ana di . S o ‘n g ra g az a r a l a s h m a s i s i nt ez m i n o r a s i ( 5 )
ga ( 8 . 4 - r a s m g a q a r an g ) ber il adi, uni issiqlik a l m a s h t i r i g i c h i d a n o ‘tib, 
u y e r d a 713 К — 723 К g a c h a isib, si nt ez m i n o r a s i ( 5 ) ni kat al i za to r 
qutisiga kiradi. Bu q u t i n i n g t o ‘rtta t o k c h a s i d a k a t a l i z a t o r n i n g t o ‘rtta 
q a t l a m i j oy l a s ht i r i l ga n. Y u q o r i d a g i u c h t a q a t l a m n i n g h a r b i r i d an
keyin y u q o r i bosi mli bi distillyat (ikki m a r o t a b a d i st i l l an ga n suv) ki- 
rib a y l a n i b y u ru v c h i i l o n s i m o n issiqlik a l m a s h t i r g i c h o ‘r na ti lgan.
A z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i n i sovitish h is obi ga bi distillyat 723 К — 
733 К g a c h a isiydi va k a t a l i z a t o r n i n g h a r b i r q a t l a m i d a n a m m i a k
hosil b o ‘lish reaksiyasi issiqligi c h i q i b ketadi.
B i r i n c h i , i kki nchi va u c h i n c h i k a t a l i z a t o r q a t l a m l a r i d a n o r i ga n ,
m a ’l u m m i q d o r d a a m m i a k hosil qi lgan a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i
k a t a l i z a t o r qu ti s i ni ng t o r i t i n c h i q a t l a m i g a , s o ‘n gr a esa s i n t e z m i -
226



Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   150   151   152   153   154   155   156   157   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin