Noorganik moddalar

Yangi
 
ч \
a zo t-v o d o ro d \
a ra la sh m a si
V
S irk u la tsiya I i
8 .5 -r a sm .
In jekto r ( g a z oqim li sirkula tsiy a k om p r e s so r i) :
/ — d if fu zor; 
2
— b o shqarila digan igna; 
3 —
s o p lo ; 
4 —
qobiq.
nor a si ( 5 ) ni issiqlik a l m a s h t i r gi c h i g a kirib, 783 К — 793 К d a n
373 К — 393 К g a c h a sovib, s i n t e z m i n o r a s i ( 5 ) ga k ir a y o tg a n g az
a r a l a s h m a s i n i isitadi. S i n t e z g a u c h r a g a n t a r k i b i d a 2 0 —22% a m m i a k
b o ‘lgan g a z a r a l a s h m a s i s i n t e z m i n o r a s i ( 5 ) ni issiqlik a l m a s h -
t i r g i ch i d an c h i q i b ver tikal c h o ‘ktirilgan suvli k o n d e n s a t o r ( 7 ) da 
298 К — 308 К g a c h a sovitiladi . G a z a r a l a s h m a s i n i sovishi hisobiga 
u n in g tarkibidagi bi r q i sm a m m i a k k o n d e n s a t l a n i b , s uyuql ikka o ‘tadi. 
Bu s uy u q a m m i a k s e p a r a t o r
(8 )
d a g az f a z as i da n ajratiladi. S e p a ­
r a t o r
( 8)
d a n ke y i n s uy u q a m m i a k d r os s el l an a d i va bo s i mi 1,8 M P a
g a c h a pasa yti ri li b, o r a li q yi g‘g i ch
( 9 )
ga, u n d a n esa i s t e ’m ol c h i g a
yukl as h u c h u n o m b o r x o n a g a yu bo r i l ad i . T a r k i b i d a 6 —8% a m m i a k
b o ‘lgan s i r ku l at s i o n g a z a r a l a s h m a s i s e p a r a t o r
( 8 )
d a n i nj e k t or
( 6)
ga y u b o r i l a d i va u n g a es a ker akl i m i q d o r d a y a n g i a z o t - v o d o r o d
ar al ashmasi q o ‘shilib, a m m i a k sintezi sikli shu b il an q a y t a d a n d a v o m
ettiriladi.
227

---

A m m i a k sintezi m i n o r a s i ( 5 ) n i n g i l o n s i m o n i s s i q l i k- a l ma sh t i r -
g i c h l ar i d a isigan bidistillyat b u g 6 q o z o n i
{4)
n i n g q u v u r l a r i d a 533 К
ga sovitiladi. Bu v aq t da b u g 6 q o z o n i
{4)
ni n g q u v u r l a r a r o fazosiga 
b e r i l a y o tg a n o z i q l a n t i r u v c h i bidistillyat suvi b u g ‘l ani b, s oa t iga 7,75 
t o n n a b o s i m i 3,2 M P a , t e m p e r a t u r a s i 510 К b o ‘lgan t o ‘y i n g an suv 
b u g 6i hosi l qiladi. D e m a k , 1 t o n n a a m m i a k hi sobi ga 0 ,85 t o n n a
t o ‘y i ng a n b u g 6 ol inadi .
B u g 6 q o z o n i d a n c h i q a y o t g a n bidistillyat u n u m d o r l i g i 40 m 3/ s o a t
b o ‘l gan y u q or i bosi ml i suvli s i rkul at si on n a s o s ( J ) bil an s o ‘rib oli- 
nib, y a n a q a y t a a m m i a k si ntezi m i n o r a s i ( 5 ) n i n g i l o n s i m o n issiq- 
l ik- a l ma s ht ir gi chl ar i ga beriladi. Ayl ani b yur g a n bidistillyatni y o ‘qoli- 
shini t o 6ldirib turish u c h u n u n um do r l i g i soatiga 80 litr b o ‘lgan yuqori 
bosi ml i bidi stillyat nasosi ( / ) o 6r na t i lgan.
Ayl ani b y u r u v c h i bidistil lyat ni b o s i m i n i m a ’l u m d a raj ad a u s hl ab
turish u c h u n va q ur i l m a da gi b u t u n suv si ste mas ini o zi ql ant ir i b turish 
u c h u n t en g l a s h ti r u v ch i idish 
( 2 )
o ' r n a t i l i b , u n i n g yu qo ri q i s mi ga
49 M P a dagi yangi a z o t - v o d o r o d gazi a r a l a s h m a s i ber ib t uriladi.
B idist il lya t ning sifatiga u n d a g i t u z l a r m i q d o r i g a q a t ti q t al abl ar
q o 6yiladi ( n a z o r a t b idi sti ll yat ni ng qar shil igi ni o ' l c h a s h y o 6li bilan 
a m a l g a oshi ri ladi ). Bu n a z o r a t i l o n s i m o n issiqlik a l m as h t i r g i c h va 
b u g 6li q o z o n ( 4 ) n i n g issiqlik u z a t a d i g a n y u za l a r i n i h a r xil t u z l ar
bilan t o 6lib q ol mas likl ar i u c h u n z a r u r d ir .
S h u m u n o s a b a t l a r g a b i n o a n i njektorli a m m i a k sintezi agregatlari 
a m a l i y ot d a unu md o rl i gi a n c h a g i n a ka t t a — k u n i g a 1360 t o n n a a m m i ­
a k ishlab c h i q a r u v c h i a gr e g at l ar ga q a r a g a n d a j u d a c h e g a r a l a n g a n
m i q d o r d a q o ' l l a n g a n d i r .
8.11. 
KATTA B I R L A M C H I Q U W A T G A EGA B O ‘LGAN 
A M M I A K I S H L A B C H I Q A R U V C H I E N E R G O T E X N O L O G I K
AGRE GA T L AR
Ho zi rg i v a q t d a O ' z b e k i s t o n k i m y o s a n o a t i d a quvvati a n c h a g i n a
yirik va k u c h l i a v t o m a t i k b o sh q a r u v g a ega b o ‘lgan va k u n i ga 1360 
t o n n a sintet ik a m m i a k ishlab c h i qa r uv c hi en er g o t ex n ol og ik agregatlar 
i s h l a t i l m o q d a . B u n d a y a g r e g a t n i n g t e x n o l o g i k t i zi mi 8 . 6 - r a s m d a
keltirilgan.
Sir kul at siya gazi a m m i a k s int ezi m i n o r a s i 2 n i ng i chki issiqlik 
a l m a s h t i r g i c h i g a ki ri b, a m m i a k s i n t e z i r eaks iyas i b o s h l a n a d i g a n
t e m p e r a t u r a , y a ’ni 723 К — 733 К g a c h a isib, k a t a l i z a t o r q a t l a m i g a
kiradi, u y e r d a a m m i a k sintezi reaksiyasi ket ib, n at i j a d a si rkulatsiya 
gazi tarkibidagi a m m i a k konsentratsiyasi ortib, 15— 17% ga c ha bo rad i. 
S o 6ngra b u sirkul atsiya gazi a m m i a k s int ezi m i n o r a s i
( 2 )
n i n g ichki
228

---