Noorganik moddalar

Kislorod
о
V i
Toza az.oi
£
Kislorod
Toza azot
3.9-rasm .
A K T -1 5 xilidagi havo ajratish qurilmasi texnologik tasviri. 
1 , 2 —
azotli rcgeneratorlar; /', 
2'
— kislorodli regencratorlar;
3
— muzlatgich; 
4, 6 —
mos ravishda azotli va kislorodli isitgichlar; 
5
 — silikagelli adsorber; 7 — pastki rektifikatsion minora; 
8
 —
kondensator-bugMatgich; 
9 —
yuqori rektifikatsion minora; 
/ 0 —
suyuq azotni o ‘ta sovitgichi; 
I I —
issiqlik almashtirgich; 
/ 2 —
tu rb odet ander; 
13, 14, 15 —
m o s ravishda 
tub suyuqlig i, suyuq ifios a z o t , suyuq to za azotl arni drossellash ventillari.

---

l or od b o ‘y i c h a 7840 m 3/ s o a t n i tashkil etadi . S h u n i t a ’ki dl ash ke -
rakki, g a z l a r n i n g bu h a j m i y sarflari t e m p e r a t u r a 293 К va b o s i m 0,1 
M P a t e n g b o ‘lgan s ha r oi t u c h u n b er il ga ndir .
Bu q u r i l m a a k a d e m i k Ka pi t s a sikli b o ‘y i c h a b i r g i na past — 0, 62 
M P a b o s i m d a ishlaydi. S h u n d a y qilib, c h a n g l a r d a n t o z a l a n g a n h a vo 
t u r b o k o m pr e s s or l a r d a ( u l a r s o n i ikkita b o ‘lib, u l ar birgalikda q u r i l m a ­
ni ishga t us hi r i sh va q t id a ishlatiladi, q u r i l m a n i ishlab t u r g a n d av r i da
faqat b ir d o n a s i i shlatiladi) siqilib ( t u r b o k o m p r e s s o r l a r t e x n o l o g i k
t as vi rda k o ‘rsatilgan e m a s ) , s o ‘n g ra sovitilishi u c h u n i kkita parallel 
ishlaydigan q u r i l m a d a n 95 К — 93 К g a c h a ( r e g e n e r a t or l a r n i ng pastki 
so v u q q is mida gi t e m p e r a t u r a l a r ) sovitilgan ki slorodli r e g e n e r a t o r ( 2 )
va azotl i r e g e n e r a t o r ( / ) ga t e p a d a n pa s tga q a r a b yu bo ri l ad i . U m u ­
m a n q u r i l m a d a j a m i t o ‘rtta r e g e n e r a t o r bor ; u l a r d a n ikkitasi k i sl o­
rodli r e g e n e r a t o r — ( 2 ) va ( 2 ' ) lar; ikkitasi es a — az otl i r e g e n e r a t o r
( / ) va ( / ' ) lardir. D a st l ab h a v o o ‘tishi n at i j a s i da isib q o l g a n azotli 
( / ' ) va ki sl orodl i ( 2 ' ) r c g e n e r a t o r l a r or qa li u l ar ni y a n a q a y t a d a n
sovitish u c h u n p a s t d a n y u q o r i g a q a r a b , m o s r a vis hda «iflos azot» 
( t a r k ib i da 9 7% N , b o ‘lgan) va t e x n o l o g i k ki sl or od yu b or i l ad i. H a v o
o ‘t ad i ga n r e g e n e r a t o r l a r d a h a v o da gi suv b u g ‘i va u g l e r o d di oksi di
m u z l a b , r c g e n e r a t o r l a r sirti va orasini t o ‘ldirib, gidravlik q a r shil ikni
o r t i b k e t i s h i g a va a v a n y a h o l a t i n i y u z a g a k e l i s h i g a o l ib kel ishi
m u m k i n . S h u n i n g u c h u n , r e g e n e r a t o r l a r d a n o ‘t a d i ga n tegishli g a z
va h a v o o q i m i y o ‘nali shlari h a r 9 — 12 m i n u t d a a l m a s h t i r i b t uri ladi ; 
s h u n d a h a v o b i r v a q t n i n g o ‘z i da azotl i ( / ' ) va ki slorodli ( 2 ) ( u l a r
h a v o o q i m i b e r i l g a n d a n s o ‘ng sh u ga z la r b i lan s ovi til gan) r e g e n e r a -
t or l ar ga , q o l g a n r c g e n e r a t o r l a r ( / ' ) va ( 2 ' ) g a m o s r a vis hda iflos 
a z o t va t e x n o l o g i k ki s l or o d la r esa s h u v a q t n i n g o ‘z i da f aqat a l o h i -
d a - a l o h i d a ber il ib, sh u n o m d a g i r e g e n e r a t o r l a r n i sovitadi . Y u q o r i d a
k o ' r s a t i l g a n vaqt i c h i da h a v o 101 К g a c h a soviydi va r e g e n e r a t o r -
l a m i n g si rt ida h avoda gi n a m l i k va ug le r o d d i oks idi m u z l a y d i , a m m o
r e g e n e r a t o r l a r n i n g j inslari esa a k s i n c h a b i r o z isiydi. T e x n o l o g i k kis­
l or od o q i m i «iflos azot» o q i m i y o ‘nalishi a l m a s h t i r i l g a n d a n b o sh l ab ,
6 m i n u t d a n s o ‘ng o ‘zgart iri ladi, a m m o r e g e n e r a t o r l a r d a o q i m l a r al- 
m a s h t i r i l a y o t g a n d a gaz ni ber ib t ur i sh s a q l a n i b qol adi .
H a v o n i ug l er o d d i o k s i d i d a n i s h o n ch li t o z a l a s h g a e r is hi sh u c h u n
r e g e n e r a t o r l a r n i n g pastki s ov u q q i s m i d a t o ‘g ‘ri va teskar i g a z o q i m -
lari orasidagi farq 6 —8 К d a n oshmasligi zarur. B u ng a erishish u c h u n ,
t e p a d a n k e l a y o t g a n h a vo o q i m i n i n g 10— 12% («t ugmal i» h a v o deb 
ataladigan) qismi r egener at ordagi ji nsla r balandligini t a x m i n a n y a r mi -
hi o ‘t g a c h , r e g e n e r a t o r d a n c hi qa z ili b, sov i t is hn i y a n a d a d a v o m e t ti - 
rish u c h u n vaq t i -v aq t i b il an o q i m l a r y o ' n a l i s h i a l m a s h t i r i l i b t ur i -
106

---

ladigan ikkita (t ex n ol og i k t asvirda bi r d on as i k o ‘rsatilgan) m u z l a t ­
gi ch ( J ) d a n bittasini quvur l ar iga yubori ladi va y e r d a «tugmali» havo 
m i n u s 172°C g a c h a sovitiladi. S o ‘ngra r cgener atorlar va muzl at gi chdan 
c h i q q a n s o v i t i l g a n h a v o n i n g b u ikki o q i m i q o ‘s h i l i s h i b , p as tki
rektifikatsion m i n o r a ( 7 ) ni ng t ub suyuqligi q at l ami ga beriladi. S h u n -
d a n s o ‘ng, b u s ov it il ga n r e g e n e r a t o r va m u z l a t g i c h d a g i gidravlik 
qar shiliklarni e ’t i bor ga o l g a n d a 0,6 M P a g a c h a siqilgan) hav on in g 
b i r q i smi, t a x m i n a n 11 m i n g m 3/ s o a t g a yaqi ni pastki rektifikatsion 
m i n o r a ( 7 ) n i n g pastki u c h t a tarel kasi da ugl erod dioksidi q o l di g‘i va 
asetilenni bir q i s m i d a n t oz a l a n g a c h , m i n o r a ( 7 ) d a n chiqazilib, uni ng 
bir qi smi t a x m i n a n 4 0 % g ac hasi k e t m a - k e t i shl aydigan muzl at gi ch 
( J ) ni bittasiga yubori ladi , u ye r da 168 К — 163 К g a c h a isib, qolgan 
60% qismi esa mu zl at gi ch ( J ) ga kirmay, uni y o nb o sh l ab o ‘tib, u n d a n
c h i q q a n isigan h a v o ga q o ‘shiladi va 125 К t e m p e r a t u r a d a m a y d a m e ­
xanik iflosliklardan t ozalash u c h u n filtrdan (texnologik tasvirda k o ‘rsa- 
tilgan e ma s ) o ‘tib, s o ‘ng ikki t u r b o d e t a n d e r
{12)
ning bittasiga (ik- 
kinchisi t exnol ogi k t asvirda k o ‘rsatilgan ema s ) kirib, 0 , 14 M P a bo- 
s i m g a c h a k enga yadi va bu y e r d a hosil b o ‘lgan sovuqli k hisobiga havo 
91 К g a c h a soviydi; b u sovigan h a vo t u r b o d e t a n d e r