Noorganik moddalar

5-BOB
KALIY 0 ‘G‘ITLARI: SILVINITNI
QAYTA ISHLASH NAZARIY ASOSLARI
VA TEXNOLOGIYASI, KALIY SULFATI
Kaliy o ‘g ‘itIari. 
Kaliy d e m e n t i o ‘si ml i k u c h u n o z u q a m o d d a s i
b o ‘lgan e l e m e n t l a r n i n g biridir. Kaliy bi ri kma l ar i a s os an t a b i a t d a turli 
m i n e r a l l a r k o ‘ri ni s h id a u c h r ay d i . T a b i a t d a g i kaliy q a z i l m a l a r i n i n g
95 % kaliy o ‘g ‘iti si fatida, q o l g a n 5% esa kaliy b i r i k m al a r i K O H ,
K C 1 0 3, K
2
C 0 3, K N 0 3, K C N va b o s h q a l a r s i n t e z q i l i s h u c h u n
i s h l a t i l a d i . K a l i y o ‘g ‘iti s i f a t i d a a s o s a n k a l i y x l o r i d i va sul fat i 
qoMlaniladi. Kaliy xloridi kub shaklidagi rangsiz kristall m o d d a b o ‘lib 
er ish n u qt as i 7 7 6 0C, zichligi 1 9 9 0 k g / m 3. S u v d a e r u v c h a n m o d d a ,
20°C d a 25,
6
, 100°C d a 3 5, 9 % eriydi. KC1 b i r i k m a s i d a kali yni ng 
m i q d o r i 5 2 , 4 % , K 20 ga h i s o b l a g a n d a K 20 — 63,1 %.
Kaliy sulfati r o m b i k ( a ) ( 5 8 4° C d a r a j a g a c h a ) , g e k s a g a n o l (b) 
(584°C d a n y u q o r i ) s h a k l d a u c h r a b , er ish n u q t a s i 1069°C ga ega 
b o ' l g a n r a ngs iz kristallik m o d d a b o ‘lib yaxshi e r u v c h a n : 20°C d a 
10, 0%, 100°C d a - 1 9 , 4 9 % eriydi. Kaliy xl ori di a s os a n kaliy xlorid 
(silvin) va n at r i y x l o ri d da n (galit) tashkil t o p g a n silvinit m i n e r a l i d a n
o l i n a d i . B u n d a n t a s h q a r i k a r n a l i t KC 1 • M g C l
2
• 6 H 20 d a n h a m
o l i n a d i .
K a l i y s u l f a t i
e s a
K
2
S 0
4
* M g S 0
4
l a g b e y n i t d a n ,
KC 1 • M g S 0
4
• 3 H 20 — k ai n i t d an , K
2
S 0
4
• M g S 0
4
• 6 H 20 s h e i n i t d a n
ol in a d i . Kali y sul fat ini y o m o n e r u v c h a n yoki e r i m a y d i g a n m i n e r a l -
larda n h a m olish m u m k i n . Masalan: K
2
S 0
4
• M g S 0
4
• 2 C a S 0
4
• 2 H
2
0 ,
leysit K 20 • A 1
2
0
3
• 4 S i 0 2, a l u n i t K
2
S 0
4
• A 1
2
( S 0
4)3
• 4A1 ( O H
)3
va 
b os hq a l ar . Bu m i n e r a l l a r bevosi ta kaliy t u zi n i ol ish u c h u n ishlatil- 
m a s a h a m , b u l a r n i n g q a y t a i s h l a s h d a v r i d a K
2
S 0
4
yo k i K
2
C 0
3
q o ' s h i m c h a m a h s u l o t sifatida o l i n a d i . Kaliy t u zl a r i k on l ar i asosan 
S h i m o l i y U r a l d a , m u st a q i l h a m d o ' s t l i k m a m l a k a t l a r i d a n Belorussi - 
ya d a , G ‘arbiy U k r a i n a d a , 0 ‘rta O s iyoda ( G a u r d a k , T y u b e g a t a n ) j o y-
la s hg a n d ir . Xorijiy m a m l a k a t l a r d a kaliy a s o s a n G e r m a n i y a , A Q S H ,
Isroil, I sp an i ya , F r a n s i y a d a u ch r a y di .
Ye r k u r r a s i d a n t as hq ar i kaliy tuzl ar i d e n g i z su v la r i da h a m u c h ­
ra ydi. D e n g i z s u v l ar i d a k a l i yn i n g m i q d o r i 0 , 0 5 % q a d a r b o ‘ladi. 
B u l a rd a n t as hqar i kaliy bi ri kmal ari s a n oa t c h i q i n d i l a r i d a h a m u c h r a -
362

---

shi ga m u m k i n . M a s a l a n , s e m e n t c h a n g l a r i d a kali yni ng m i q d o r i 10— 
15% g a q a d a r b o ‘lishi m u m k i n .
S h u n d a y qi lib kaliy o ‘g ‘itla r i da KC1 17% d a n 4 0 % g a c h a , K 20
n i n g m i q d o r i esa 
10
—
12
% ga q a d a r b o ‘lishi m u m k i n .
Silvinit va k a r n al i t r u d a l a r i n i n g KC1 ga q a y t a ishlash ikki usul 
b i l a n olib bor i li shi m u m k i n .
Bi r i n c h i usul — m e x a n i k usul b o ‘lib, a s os an fl ot at si ya j a r a y o n i g a
aso s l a n ga n.
I k k i nc h i usul kaliy m i n e r a l l a r i n i n g t arki bi ga kirgan t u zl a r n i ng
e r u v c h a n l i k t e m p e r a t u r a koef fitsi yenti t u r l i c h a q i y m a t g a ega b o ‘lga- 
niga a s o s l a n g a n b o ‘lib, b u usul ni t e x n i k a d a G a l l u r g i y a usuli deb 
atal adi.
Silvinitning flotatsiya usuli bilan qayt a ishlash u c h u n avvalo silvinit 
z a r r a c h a l a r i 1— 3 m m b o ‘l g u n c h a m a y d a l a n a d i . Avvalo o ‘rta d a r a j a ­
g a c h a , y a ’ni z a r r a c h a l a r 15 m m q a d a r juval i yoki t o ‘q m o q l i m a y d a -
l o v ch i m a s h i n a l a r d a m a y d a l a n a d i , s o ‘n gr a z o ‘l d i r t e g i r m o n l a r d a
m a y d a l a n a d i .
L o y - k a r b o n a t a r a l a s h m a l a r i d a n t o z a l a s h u c h u n asosiy flotatsiya- 
d a n ilgari a r a l a s h m a l a r n i n g t u r l i c h a s uv da c h o ‘ki shiga a s os langa n 
g i dravl ik usul, gravi tatsiya usuli q o ‘llanishi m u m k i n .
S h u n d a y qilib, t o z a l a n g a n r u d a flotatsiya j a r a y o n i g a yubori ladi.
F l o t a t s i o n m a s h i n a g a turli b i r i k m a l a r sol inadi , u l a r ni f l o t o a g e n tl a r
d e b at al adi. B i r i n ch i n a v b a t d a y i g‘uvchi a ge nt sifatida, si lvinni ng 
sirtini gidrofobizatsiya qilish va h a vo puf a kc ha l ar iga yopishishi u c h u n
k o l l e k t o r l a r si fat ida k a t i o n f a o l yu qo ri m o l e k u l a l i k o r g a n i k m o d d a ­
l a r —a s e t a t l a r yoki b i r l a m c h i alifatik a m i n l a r n i n g xloridlari, p ar af l n,
n a f t e n u g l e v o d o r o d l a r i qofl lani ladi .
Mo d i f i k at o rl a r flotatsiyasiga ker ak b o fl m a ga n z a r r a ch a l a r n in g k o l ­
l e k t o r l a r t o m o n i d a n sor bsi ya qi lishi ni k a m a y t i r a d i va l oy z a r r a c h a -
larini kaogul at si ya b o ‘lish j a r a yo n i n i tezlashtiradi. F lo k ul y a n tl a r sifa­
t i d a n o o r g a n i k ( k r e m n i y k i s l o t a n i n g k o l l o i d e r i t m a s i , i s h q o r i y
m e t a l l a r n i n g me t af o s f a t t uz l ar i) , o r g a n i k m o d d a l a r ( p ol i ak ri l ami d,
ka r bo ks i l m e t i l s e l l ul oz a , m o c h e v i n o - f o r m a l d e g i d s mol as i va b o s h q a ­
lar) qof l lani ladi .
M u h i t n i n g P H ni q u l ay d a r a j a d a u s hl ab t ur i sh u c h u n i s h q o r yoki 
k i s l ota l a r qoMlaniladi. S il vi ni t ni ng flotatsiya qilish d av r i da k o ‘pik 
hosil q il uvchi m o d d a beril sa yoki q o ‘s h m a s a h a m b o ‘ladi, c h u n k i
N a C l va K C 1 b i l an t o ‘y i n g an e r i t m a suv in in g b a r b o t a j usuli bilan 
b e r g a n d a o ‘z - o ‘z i d a n k o ‘pira boshl aydi .
F l o t a t s i o n usul o d a t d a yuqor i sifatli silvinit ruda la ri u c h u n q o ‘lla- 
nadi. Ta r k i b i d a loy zarrachalar i k o ‘p boflgan past sifatli r uda la r u c h u n
gallurgiya usuli qoMlaniladi.
363

---

5.1. GALLURGIYA US ULI
G a l l u r g i y a u s u li n in g n az a ri y asosl ar ini kaliy x l o r i d n i n g silvinit- 
d a n olish m i s o l i d a k o ‘rish m u m k i n . Silvinit KC1 va N a C l t u z l a r i d a n
tashkil t o p g a n b o ‘lib, ul ar ni b i r- b i r i d a n a ja r at is h j a r a y o n i , e r u v c h a n ­
ligi t u r l i c h a boNga niga a s o s l a n g a n d i r . 9 4 - r a s m d a xlorid va sulfat 
t u z l a r i n i n g 0° d a n 100°C g a c h a e r u v c ha n l i g i k o ‘rsatilgan.
Bu d i a g r a m m a d a k o ‘r sa ti lgani dek M g C l 2, KC1 va N a C l n i ng past 
t e m p e r a t u r a d a e r u v c h a n l i g i bir xil d es a k b o ‘ladi. A m m o t e m p e -
r a t u r a n i n g oshishi b i lan KC1 n i n g e r u v c h a n l i g i keski n o s ha d i , N a C l
n i ng esa deyarl i o ‘z g a r m a y d i . D e m a k t u z l a r n i n g t e m p e r a t u r a e r u v ­
c h a n l i k koef fitsi yenti t u r l i c h a b o ‘lar e k a n. M a z k u r d i a g r a m m a d a
t u z l a r n i n g s o f h o l a t d a b o ‘lgan h ol a t l ar i d a gi e r u v c h a n l i g i d i r , a g a r d a
b i r v a q t d a e r i t m a d a turli t u z l a r isht ir ok e t s a , e r u v c h a n l i k a l b a t t a 
b o s h q a q i y m a t g a ega b o ‘ladi.
5 . 1 - r a s m d a K C l - N a C l - H 20 t i zi mda 10, 40, 70 va 100° er uvchanl ik 
i z o t e r ma s i b a y o n qi linga n. Bu d i a g r a m m a b o ' y i c h a KC1 va N a C l
s ha r oi t g a q a r a b b u g ' l a t i s h d a v r i d a kristallga t u s h i s h yoki er ib ketish 
hol lari ni a n i q l a s h m u m k i n .
A ga r da t o ' y i n m a g a n e r i t m a n i t o ' y i n g u n c h a b u g ‘latilsa b u g ' l a t i -
shi nu r i , k o o r d i n a t b o sh i b il an «о» n u q t a s i n i bi rl as ht ir i sh chi zi g' i 
b o ' y l a b ketadi.
D i a g r a m m a n i n g B C c h i z i g ' i e r i t m a n i n g KC1 b i l a n t o ' y i n g a n
holatini, A C chizig'i esa N a C l bilan t o ' yi ng an i ni ko' r satadi . С nuqtasi 
es a e v t o n i k n u q t a b o ' l i b , e r i t m a KC1 va N a C l b i l a n t o ' y i n g a n
h ol at di r. A g a r d a b o s h l a n g ' i c h e r i t m a m i z n i n g tarkibi 
«а»
n u q t a b i ­
l an b el gi la ns a, u v a q t d a e r i t m a n i b u g ' l a t i s h na t i j as i da 10°, 40°C