Noorganik moddalar

G az
Suv'
E ritm an i chiqarish
Po
/ - /
ЕЦ
E ritm a
E ritm a
N H
3
 C
0 2
N H
3
6 .4 -ra sm .
1 —
korpus; 
2 —
s o v itu v c h i qobiq;
3 —
val; 
4 —
aralashtirgichning
parragi; 
5 —
t o ‘siq; 
6 —
qopqoq.
373

---

li 
\[~
ti I
ISH
* A tm osferaga
A tm osferaga
S a lq in h a v o \
-i_
H a v o
9 ‘
O m borga
ta y y o r m a h su lo t
->•
6.5-rasm.
N ilr o f o s k a ishlab ch iqarish s x e m a s i.
7, 
2 3 —
tasmali konveyerlar; 
2 
—
bunker; 
3 —
shnek; 
4, 
17 —
elevatorlar; 
5 —
t a r o z i -u lu s h la g i c h ; 
6 —
parchalash reak-
torlari; 7 — a m m ia k bilan is hla sh reaktorlari; 
8 —
skrubber; 
9 —
nasoslar; 
10, 2 5 —
ven tila to rl ar; 
11 —
yig 'u v ch i bak; 
12
— o x u r c h a ; 
13 —
s u s p e n z iy a u c h u n bak; 
14 —
s u s p e n z iy a na so s i; 
1 5 —
B G S ap p arati; 
16 —
o 't x o n a ; 
18 —
elak;
19 —
m aydalagic h; 
2 0 —
s o v i t u v c h i baraban; 
21 —
q o ' s h i m c h a bunker; 
2 2 —
kon d itsirla sh barabani; 
2 4
— si klo nlar.

---

di ga n kalsiy b ir i k ma l a r i — dikalsiy fosfat, trikalsiyfosfat hosil b o ‘lishi 
m u m k i n .
A m m i a k b i l a n n e y t r a l l as h n at i j a s i da sitrat e r u v c h a n f osfor o ‘g ‘it- 
larini olish u c h u n C a O n i n g P
2
0
5
ga nisbati: C a 0 : P
2
0
5
= 0, 79ga t eng 
b o ‘lishi ker ak. S uvda e r u v c h a n fosfor bi r i kma l ar ni olish u c h u n nisbat 
b u n d a n h a m k i c h i k b o ‘lishi ker ak.
F os fo r kislotasi tarkibidagi C a ionini q i s m an b o g ‘lash u c h u n , y a ’ni 
C a 0 : P
2
0
5
n i s b a t i n i k a m a y t i ri s h u c h u n quyi dagi us ul lar q o ‘llaniladi:
1) Kalsiy n i t ra t l i k e r i t m a n i sovitib, yaxl at ib olish.
2) E r i t m a g a C a 0 : P
2
0
5
ni sbat ini k a m a y t i r i s h u c h u n f osfor kislo­
t asini ( E F K ) q o ‘shish.
3) O r t i q c h a kalsiy i on i ni sulfat kislotasi yoki sulfat b i ri kmal ar i
K
2
S 0 4, N a
2
S 0 4, ( N H
4
)
2
S 0
4
b il an c h o ‘ktirish.
4) O r t i q c h a kalsiy i on i n i k a r b o n a n g i dr i di b il an C a C 0
3
h ol a t i d a
c h o ‘ktirish.
B i r i nc h i s ovi ti sh usuli f osfor kislotasi e r i t m a s i n i — 10°C q a d a r
sovitilish n a t i j a s i d a kalsiy n i t r a t i n i n g C a ( N 0 3)2 ■ 4 H 20 h o l a t d a kris­
tallga t us hi sh i ga as os langa n. Kristallga t u s h g a n kalsiy nitrati ajratilib, 
qur i ti li b b e v o s i t a o ‘g ‘it sifatida yoki a m m o n i y n it r a t i ga q ay ta ishlash 
u c h u n q o ‘llani la di .
Sulfat usuli e r i t m a g a sulfat kislotasi yoki fosforitni ng az ot va sulfat 
kislotasi a r a l a s h m a s i b i l an p a r c h a l a s h usul iga a s o s l a n g a n . Sulfat
kislotasi yoki sulfat tuzlarini mi qd o ri ga qa r ab nisbatni C a : P
2
0
5
istagan 
da r aj aga olib kelish m u m k i n . Bu usul b o ‘y i c h a fosforit 4 2 —55% azot 
kislotasi va 9 2 % sulfat ki sl ota b i lan p a r c h a l a n i b a r a l a s h m a a m m i a k
b il an n e y t r a l l a n a d i . Bu h o l d a hosil b o ‘lgan kalsiy sulfati m a h s u l o t
t a r k i b i d a q ol adi .
2 C a s( P 0 4) 3F + 1 4 H N O , + 7 H
2
S 0
4
+ H H 20 =
= 6 H
3
P 0
4
+ 7 C a S 0
4
• 2 H 20 + 3 C a ( N 0
3)2
+ 8 H N 0
3
+ 2 H F (1)
Hosi l b o ‘lgan r e ak si on a r a l a s h m a a m m i a k b i l a n ishl anadi.
6 H
3
P 0
4
+ 7 C a S 0
4
• 2 H 20 + 3 C a ( N 0
3)2
+ 8 H N 0
3
+ 2 H F +
+ 1 9 N H 3 = 3 N H
4
H
2
P 0
4
+ ( N H
4
)
2
H P 0
4
+ 2 C a H P 0
4
+
+ 1 4 N H 4N 0 3 + C a F
2
+ 7 C a S G
4
• 2 H 20 (2)
6 . 5 - r a s m d a k o' r sa t il gani de k, az ot kislotasi bilan p ar c h a l an is h j a r a ­
y o n i b i r i n c h i 2 - r e a k t o r d a , III za IV r e ak to rg a esa sulfat kislotasi 
(60%lik) beriladi. Q o l g a n reakt or l ar ga a m m i a k beriladi. A m m i a k n i n g
m i q d o r i P
2
0
5
re tr og ra t s i ya b o ‘lmasligi u c h u n p H = 3,2 d a n o s h ma s -
ligini t a ’m i n qilish kerak.
375

---

A ga r d a n it r o f o s ka o l i n m o q c h i b o ‘lsa, oxirgi u c h r e a k t o r g a kaliy 
xloridi ber il adi. Oxirgi r e a k t o r d a n c h i q q a n q a y m o q s i m o n m as sa g a 
r e t u r q o ‘shilib B G S a p p a r at i g a yu b or i l ad i. A z o t va sulfat kislotasi 
y o r d a m i b i lan istagan ni sbat dagi N : P : K o ‘g ‘itlarni olish m u m k i n .
Kalsiy i o n i n i n g bogMash u c h u n sul fat kislotasi o ‘r ni ga sulfat tuzl ar i
h a m q o ' l l a s h m u m k i n . B un in g u c h u n fosforit avvalo 4 7 % az ot kislo­
tasi b i lan b i r i n c h i t o ‘rt r e a k t o r d a p a r c h a l a n a d i .
C a
5
( P 0 4)3F + I O H N O
3
= 5 C a ( N O
z)2
+ З Н
3
Р 0
4
+ N F
S o ‘ngra m a z k u r er i t maga q u r u q t u z yoki e r i t m a h ol a t d a qo'shiladi: 
5 C a ( N 0
3)2
+ 3 H
3
P 0
4
+ N F + 3 ( N H
4
)
2
S 0
4
=
= 3 C a S 0
4
+ 2 C a ( N 0
3)2
+ 6 N H
4
N 0
3
+ З Н
3
Р 0
4
+ H F
S h u n d a y qilib, 60%ga ya q i n kalsiy ioni a m m o n i y sulfati bi lan 
b o g ‘lanadi . Hosil b o ‘lgan s u sp e n z i y a r e a k t o r d a 80°C t e m p e r a t u r a d a
a m m i a k b i l a n p H = 2 , 8 - 3 q a d a r ne y t ra l l an a d i .
3 C a S 0
4
+ 2 C a ( N 0
3)2
+ 6 N H
4
N 0
3
+ З Н
3
Р 0
4
+ H F + 5 , 5 N H
3
=
= 3 C a S 0
4
+ 1, 5 C a H P 0
4
+ 1 , 5 N H
3
H
2
P 0
4
+ 1 0 N H
4
N O
3
+ 0 , 5 C a F
2
C h i q q a n m a h s u l o t n i kaliy xloridi b il an a r a l a s h t i r i b qurit iladi.
F o s f o r i t n i n g p a r c h a l a n i s h i j a r a y o n i n i a z o t ki sl ota sini qi s q a r t i -
rilgan ( n o t o ‘liq) n o r m a s i b i l a n p a r c h a l a s h m u m k i n . Sulfat b i r i k m a -
larini bevosita p a r c h a l a s h d avr ida azot kislotasi bilan beriladi. Agarda 
a z ot k is l ota sini ng n o r m a s i n i 9 0 % qilib beril sa, q u yi da gi t e n g l a m a
hosil b o ‘ladi.
C a
5
( P 0 4) 3F + 9 H N 0
3
+ 3 ( N H
4
)
2
S 0
4
= 3 C a S 0
4
+ 6 N H
4
N 0
3
+
+ 2 H
3
P 0
4
+ l , 5 C a ( N 0
3)2
+ 0 , 5 C a ( H
2
P O
4)2
+ H F
S o ‘n gr a a r a l a s h m a a m m i a k b il an n e y t r a l l a n s a a m m i a k n i n g h a m
sarfi k a m a y a d i . M a h s u l o t n i n g t ark ib id ag i o z u q a m o d d a s i n i m i q d o -
rini a m m i a k ber is h da n ilgari C a S 0
4
ning ajratib olinishi bilan oshirish 
m u m k i n .
6.3. K A RB ONA T U S U L I
Azot fosfor kislotasi erit masi ni a m m i a k bilan neytrallab 60% kalsiy 
ioni ni dikalsiy fosfatga o ‘tkazili b, hosil b o ‘l gan m a s s a n i a m m i a k va 
k a r b o n a t ang i d r i di bilan ishlashga as os langa n. B u h o l a t d a kalsiy ioni 
C a C 0
3
g a o ‘tadi.
376

---

5 C a ( N 0 3) 2 + З Н 3Р 0 4 + 3 N H 3 = l , 5 C a ( H 2P 0 4)2 +
+ 3 N H
4
N 0
3
+ 3 , 5 C a ( N 0
3)2 
l , 5 C a ( H
2
P 0
4)2
+ 3 N H
4
N 0
3
+ 3 , 5 C a ( N 0
3)2
+ 3 H N
3
=
= 3 C a H P 0
4
+ 3 N H
4
N 0
3
+ 2 C a ( N 0
3)2
2 C a ( N 0
3)2
+ 4 N H
3
+ 2 C 0
2
+ 2 H 20 = 2 C a C 0
3
+ 4 N H
4
N 0
3
5 C a ( N 0
3)2
+ 3 H
3
P 0
4
+ 1 0 N H
3
+ C 0
2
+ 2 H 20 =
= 3 C a H P 0
4
+ 1 0 N H
4
N O
3
+ 2 C a C 0
3
Fosforit k o n s e n t r a t i avvalo faqat azot kislotasi bilan p a r c ha l an a di .
S o ‘n gr a P
2
0
5
n i n g r e t r o g r a t s i y a b o ‘lmasligi u c h u n IV r eaksiyaga 
s t a b i l i z a t o r - d o l o m i t q o ‘s h i l a d i . B u r e a k s i y a p H = 8 , 5 —9 t e n g
b o ‘l gunga q a d a r olib b or i ladi .
R e a k s i o n a r a l a s h m a n i n ey t r a l l a sh u c h u n k a r b o n iz a t s i y a j a r a y o -
ni ga yubori ladi.
1
neyt ra l iz at or ga faqat a m m i a k , oxirgi neytralizatorda 
C O , b il an t o ‘yintir iladi.
J a r a y o n n i n g n o r m a l ketishi u c h u n a m m i a k va C O , m a ’l u m nis- 
b a t d a va m i q d o r d a berilishi kerak. A m m i a k b i lan i shlash j a r a y o n i -
ni ng bi ri nchi b o s q i c h i d a ( p H = 2 ± 2 , 7 ) fosfatli kalsiy t e m i r va a l u m i -
niy fosfati hosil b o ‘ladi. p H = 7 , 5 —8 t eng b o ‘l g a n d a C a C 0
3
ning 
hosil b o ‘lishi j a r a y o n i t ug a y d i, s u s p e n z i y a d a f osfor C a H P 0
4
h o l a t d a
b o ‘ladi. N e y t r a l l a s h reaksiyasi e k z o t e r m i k b o ‘lgani sababli t e m p e -
ra tur a 6 0 —80° q a d a r k o ‘tariladi. N a t i j a d a quyidagi t arki bga ega b o ‘l- 
g a n s u sp e n z i y a hosil b o ‘ladi: C a H P 0
4
— 14,3%; C a C 0
3
— 10,5%; 
M g H P 0
4
— 2 , 5 % ; N H
4
N 0
3
— 3 7, 1%; e r i m a g a n a r a l a s h m a l a r 2, 8%; 
suv — 3 2 , 8 % . S u s p e n z i y a kaliy xloridi q o ‘shilib d o na l a s h t i r i l a d i va 
q ur it ila di . S h u usul b i lan o l i n g an n i t ra f os ka t a r k i b i d a 3 7, 8 % o z u q a
m o d d a s i b o ‘lib sh u j u m l a d a n 1 6 , 0 % N ; 1 0 , 9 % P
2
0 5; 10,9% K
2
0 .
F o s f o r ki sl o t as i usuli. Fosfori t az ot kislotasi bi lan p a r c h a l a n i b ,
e r i t m a g a f osfor kislotasi quyilib C a O n i n g P , O s ni sbatini ( C a O : P , 0 5) 
i st agan m i q d o r d a o ‘zga r t ir i sh m u m k i n . F o s f o r i t n i n g az ot va fosfor 
kislotasi a r al a s hm as i bilan h a m p a r c h a l a b C a 0 : P
2
0
5
ni sbatini o ‘zgar- 
tirish m u m k i n . B u n d a y e r i t m a a m m i a k b i lan n e y t r a l la n s a dikalsiy 
fosfat, n i t r o a m m o n i y va a m m o n i y fosfati hosil b o ‘ladi.
l , 5 C a ( N 0
3)2
+ 3 H
3
P 0
4
+ 4 , 5 N H
3
=
= l , 5 C a H P 0 4 + 1 , 5 N H 4H , P 0 4 + 3 N H 4N 0 3
377

---

P ;0 5 s u v d a e r u v c h a n s h a k l d a b o ‘l adi, c h u n k i r e aksi ya n at ij as id a
a m m o n i y fosfori hosil b o ‘ladi. A g a r d a a z o t n i n g ni sbat ini oshi ri sh 
l o z i m b o ‘lsa, az ot kisl ota sini ng m i q d o r i n i o s hi r i s h kifoya b o ‘ladi. 
A m m i a k b i l a n n e y t r a l l a s h j a r a y o n i 9 0 — 100°C d a o l i b b o r i l a d i .
O l i n g a n s u sp e n z i y a q u ri ti la di , d o n a l a s h t i r i l a d i . Bu usul b il an a z ot
va f osfor k i s l o t a s i n i n g m i q d o r i n i o ‘z ga r t i r i s h y o ‘li b i l a n i st aga n 
ni sbat dagi N : P 20 . o ‘g ‘itni olish m u m k i n .