O. T. Alyaviya, s h. Q. Q o d ir o V, A. N. Q o d ir o V, s h. H. H a m r o q u L o V, E. H. H a u L o V

Metasimpatik nerv bo'limi.
Bu boMimga av to m atik harakatlanish xossasiga 
ega boMgan barcha ichki a ’zolar: yurak, bronxlar, siydik pufagi, hazm yo‘li, bachadon, 
o ‘t pufagi v a o ‘t y o ‘llari intram ural (a’zo ichidagi) tizim lar kiradi.
M etasim patik n e rv b o ‘ lim ida ham reflektor y o y in in g barcha qism lari: afferent, 
oraüq va efferent a ’z o ichidagi tugunda joylashgan (m asalan, auerbax va m eysner).
142

---

B u b o ‘lim o ‘zining k o ‘proq avtonom ekanligi, y a ’ni M N S d a n m u staqilligi bilan 
farqlanadi. C hunki bu boMim so m a tik reflek to r y o y n in g e ffe re n t tolalari bilan 
bevosita innervatsiyalanm aydi. M etasim patik n e rv b o ‘ limi o raliq va efferent tolalari 
sim patik va parasim patik tolalari bilan aloqada b o ‘ ladi, ayrim v aqtda efferent neyron 
parasim patik nerv tizim i postganglionar y o ‘li b ila n um um iy b o ‘lishi ham m um kin.
A ’zo ichidagi nerv tizim ida o ‘z in in g xususiy se n so r v a m e d ia to r b o ‘g ‘im lari 
bor. P reg an g lio n ar tolalar 
atsetilxolin
va 
noradrenalin
a jra tsa , p o stganglionar 
tolalar 
A TF
va 
adenozin
, 
atsetilxolin, noradrenalin, serotonin, dofamin, adrenalin,
gistamin
v a boshqalam i ajratadilar.
Silliq m uskul, so‘rish va shira ajratish vazifalarini bajaruvchi epiteliylar, m ahalliy 
q o n ay lan ish , m ahalliy en d o k rin v a im m un m e x a n iz m la rin i b o sh q a ris h d a bu 
b o ‘lim ning aham iyati katta. A gar g a n g lio b lo k a to rlar y o rd am id a innervatsiya uzib 
q o ‘yilsa, ichki a ’zon in g koord in atsiy alan g an ritm ik h a ra k a t faoliyati buziladi. 
M etasim patik nerv bo ‘limining asosiy vazifasi ichki m uhitning doim iyligini saqlash 
va fiziologik fu n k siy alam in g tu rg ‘u nligini ta ’m in lash d an iborat.
Vegetativ nervlar ta 'sirlanish effektining innervatsiyalanadigan a ’zo holatiga
bog'liq ekanligi.
A vtonom nerv tizim ining ishtirokida yuzaga keladigan reaksiyalar 
n e rv m a rk a z la rin in g to n u sig a , sh u n in g d e k , p e r ife r ik a ’z o la r n in g h o la tig a , 
q o ‘z g ‘aluvchanligiga va m odda alm ash in u v ig a qarab a n c h a o ‘zgarishi m um kin. 
N ervlarga ta ’sir etish intensiviigi v a t a ’sir etish effektining x ara k teri shu paytdagi 
va ilgari q o ‘llanilgan ta ’sirlam ing k u ch ig a va qancha davom etishiga qarab butunlay 
boshqacha boMishi m um kin. S im patik v a parasim patik n erv lam in g ta ’sir ko‘rsatish 
xarakteri ham da ular o ‘rtasidagi antagonizm , shu tariqa, mutlaqo doim iy va o ‘zgarmas 
b ir n arsa em as.
n .s y m p a t h ic u s
E ffe re n t 
a d r e n e rg ik
n e y ro n
R e n s h o u to r m o z lo v c h i 
h u ja y ra s i
I .
£ - ! ____________n .n .V a g i
I
I
i i
p r e g a n g lio n a r to la
M io k a r d n i c h o 'z u v c h i
re ts e p to r
E ff e re n t
x o lin e rg ik
n e y r o n
M io k a r d
h u ja y r a
4 4 -ra s m . Y urak ichi nerv tiz im i tu zilish i (G. K ositskiy b o 'y ic h a , 1980).
143

---

T u rli t a ’sirla rg a ja v o b a n reak siy a o ‘zgaruvchanligin? X VIII asr o x iridayoq A. 
G u m b o ld k o ‘rs a tib o ‘tg a n edi: « H ar q a n d a y agent o ‘zi ta ’sir etay o tg an a ’zon in g
q a n d a y h o la td a e k a n lig ig a q a ra b , s u s a y tiru v c h i yoki q o ‘z g ‘a tu v c h i t a ’s ir 
k o ‘rsa ta d i» . O rg a n iz m , u n in g a ’z o la ri v a to ‘q im alarining rea k siy a k o ‘rsatish
xarakteri va intensivligini b elg ilab b e ra d ig a n funksional holati u lam ing