Reflecting the Past Har var d East Asian Monogr aphs 433



Yüklə 9,13 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə107/215
tarix05.08.2023
ölçüsü9,13 Mb.
#138762
1   ...   103   104   105   106   107   108   109   110   ...   215
Reflecting the Past Place Language and Principle in Japan s Medieval Mirror Genre

Ten Teachings
was written to reach and teach the same (or simi-
lar) readers as 
The China Mirror
.
However, more recent scholarship demonstrates that the issue is far 
from resolved. Working largely from circumstantial evidence, Gomi Fu-
mihiko argues that Sugawara Munenaga (thirteenth century) is the most 
likely author.
69
In contrast, Uwayokote Masataka finds the attribution to 
Yuasa Munenari (“a warrior with deep connections to Kyoto”) most “en-
ticing,” but in the end he rejects it as unlikely and abandons all efforts to 
identify an author.
70
Uwayokote’s retreat forestalls a need for further dis-
cussion of his study in this context, but should Gomi be correct, 
Ten 
Teachings
would be the work of an author based in Kyoto at the time. 
This in turn would mean that 
The China Mirror
and 
Ten Teachings
would 
have less similar initial contexts of production than Asami’s work sug-
66. Nishio and Kobayashi, 
Kokon chomonjū ( jō)
, 28. My analysis is based on the 
entirety of this two-volume set (
Kokon chomonjū ( jō)
and 
Kokon chomonjū (ge)
).
67. Asami, 
Jikkunshō
, 502 and 506.
68. Asami, 
Jikkunshō
, 502.
69. Gomi, 
Shomotsu no chūseishi
, 388–98.
70. Uwayokote, “‘Jikkunshō’ no hensha o megutte,” 70–71; see also 76.


The Continent as Object of Knowledge
159
gests. Nevertheless, as Gomi also points out, the colophon to 
Ten Teach-
ings
indisputably signals 
bakufu
readership.
71
Thus, regardless of original 
intended audience, both 
Ten Teachings
and 
The China Mirror
are texts 
that offer ideas of China that resonated with warrior readers. Therefore, 
to read 
Ten Teachings
and 
The China Mirror
together should help clarify 
what Japanese in the middle of the thirteenth century (particularly mem-
bers of the rising warrior elite) saw as the essential or desirable China.
Indeed, within 
Ten Teachings
, Chinese people, texts, and occasion-
ally history are present in significant numbers. Specifically, of the 293 sec-
tions (the general preface cited above, individual prefaces to each of the 
ten scrolls, and 282 anecdotes), 92 (3

percent) make a direct reference to 
a Chinese proper noun of some sort, typically a person or a text.
72
Given 
these figures, it is worth considering how and to what ends these explicit 
acknowledgments of China are made and invoked.
Upon closer inspection, things are not as simple as the numbers might 
suggest. Although 
Ten Teachings
contains nearly two hundred mentions 
of individuals or compositions from China, only approximately seventy-
five contain specific additional information that actually grounds them 
in China as such.
73
That is, fewer than half of the invocations of things 
“Chinese” provide either a Chinese location (be it something as broad as 
Morokoshi
or as specific as the name of a city) or any sort of recognizably 
Chinese temporal frame of reference (such as the name of a particular 
71. Gomi, 
Shomotsu no chūseishi
, 389.
72. In making these calculations, I included only instances of the direct mention 
of a Chinese person, text, or place within the body of 
Ten Teachings
. As a result, a line 
such as the following (which despite ultimately referring to the 
Wenxuan
makes no 
obvious reference to its source) would not be included: “The mountain does not give 
away tiny clods of earth—that’s why it’s tall” (Asami, 
Jikkunshō
, 23). Tallying the actual 
nouns cited, there are approximately 180 references—ranging from a passing mention 
in a list of exemplars or an allusion in a poem to a full-fledged anecdote. In instances of 
listing, I have counted each “item” as a separate reference. At the risk of stating the 
obvious, a mention of a person and a place or time was counted as a single item.
73. In fact, there are doubtless more that can be inferred as being about and/or set 
in China, simply due to their location within the text—that is, as part of a list of Chi-
nese precedents or in proximity to an anecdote clearly set in China. However, while my 
insistence on an actual “signal” for each item does reduce the overall numbers some-
what, to be less rigorous in the application of this standard would have resulted in a 
more approximate impressionistic discussion than seemed productive.


160
Containing China
dynasty). In other words, most of the episodes about or allusions to what 
one might think of as China lack substantive “reality-signals” that locate 
the content on the continent.
74
What this means is that there are two dif-
ferent types of China in the text.
For the majority of the text, there is an unmarked China. For in-
stance, in a more extreme example, Confucius appears in 
Ten Teachings
nine times. Only once, however, is he mentioned in a way that foregrounds 
a Chinese origin—as Confucius of Lu.
75
The same can be said of the 
wildly popular Tang poet Bai Juyi, who likewise appears nine times and 
is identified only once as living during the Tang (and, thus, as Chinese). 
On the one hand, one might argue that this is because it is self-evident 
that Confucius and Bai were Chinese, so there was no need to spell it 
out for the audience. On the other hand, one could as easily propose that 
given the far-reaching influence of both figures in Japan, there was prob-
ably neither a widespread particular need nor a desire to emphasize their 
continental origins as such. This latter reading makes more sense when 
one bears in mind the previously encountered explanation from 
The China 
Mirror
, in which Confucius relocated to Japan on a raft with his disci-
ples in tow, as well as Shigenori’s repeatedly used device (mentioned above) 
of identifying Japanese incarnations of Chinese cultural heroes as their 
implicit culminations.
76
In this logic, identity is less a question of origins 
and more one of ultimate destinations.
In fact, such erasure of overtly Chinese elements to create a placeless 
or timeless China that lingers as a semi-acknowledged cultural touchstone 
is a recurring maneuver within literary representations of China from the 
late twelfth and the thirteenth centuries, a point I will revisit in this chap-
ter’s conclusion. For now, suffice it to say that this “unmarked” image of 
China that lacks specific Chinese features is consistent with Chino Kao-
ri’s emphasis on a disconnect between imagined and actual Chinas and 
reflects a common medieval method for narrating Japan’s neighbor. One 
might think of it as an idea of a China one knows to be China but that 
is nevertheless not marked as such.
74. I borrow the term “reality-signal” from Reinart Koselleck (
Futures Past
, 207).
75. Asami, 
Jikkunshō
, 295.
76. On Confucius’s fate, see Hirasawa and Yoshida, 
Kara kagami: Shōkōkanbon
, 8.


The Continent as Object of Knowledge
161
However, this is not the only China to emerge in 
Ten Teachings
. In 
contrast to the placeless or timeless China that operates as a cultural 
touchstone, there is a China that is specifically and clearly tied to the con-
tinent. This becomes visible in a significant number of stories—just over 
seventy “episodes” contained in roughly fifty distinct entries—that in-
clude Chinese locations and dates in ways that suggest that the setting 
itself is important.
77
They offer a China that is marked as such. It is to 
these that I turn next to investigate whether there is any particular les-
son that can be drawn from taking these stories as a set—in other words, 
whether China as a construct has a specific meaning when it is deliber-
ately framed in a Chinese historical context, and if so, how this might or 
might not tally with how China (or Chinese history) works as an object 
of knowledge in 
The China Mirror
.
To be clear, there is no handy or obvious trajectory in terms of how 
the stories are ordered within the text. That is, China does not start out 
grandly and then end in disgrace as one moves through the work. As one 
progresses through time, however, it is a diff erent story. Not unlike 
The 
China Mirror
, the dynasties that receive the most attention are not the 
contemporary Southern Song but rather the Western and Eastern Zhou 
(collectively, eleventh century BCE–256 BCE), the Western and Eastern 
Han (collectively, 206 BCE–220 CE), and the Tang.
78
Early China fares 
Yüklə 9,13 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   103   104   105   106   107   108   109   110   ...   215




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin