Reflecting the Past Har var d East Asian Monogr aphs 433



Yüklə 9,13 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə95/215
tarix05.08.2023
ölçüsü9,13 Mb.
#138762
1   ...   91   92   93   94   95   96   97   98   ...   215
Reflecting the Past Place Language and Principle in Japan s Medieval Mirror Genre

Eccentric Spaces
, 200).


140
Containing China
me that the (Rokuhara) Novice Chancellor had proffered a Chinese text 
at the palace. Its name was 
Imperial Readings of the Taiping Era
. It con-
sisted of 260 books. The Novice [Kiyomori] wrote in the book that it must 
be donated to the palace as a collectanea. This text had never before been 
brought to our court.”
4
Clearly, even in its incomplete form, this assem-
blage of previously unseen Chinese writings was a substantial and pre-
sumably not inexpensive tome. As a gift to the palace—home of Kiyo-
mori’s daughter and grandson, the crown prince—it was surely not to be 
taken lightly. Rather, Kiyomori’s bestowal of a new Chinese text in all 
likelihood constituted a powerful gesture, an assertion of his own belong-
ing at court not only as a martial leader who now happened to be related 
to the imperial family, but also as an individual possessed of cultural savoir 
faire.
Over the following decades, knowledge of things Chinese continued 
to provide a certain cachet, even as the eastern warrior elite grew in power. 
The flow of knowledge from west to east, and from court to 
bakufu
, that 
enabled this is embodied in the figure of Minamoto no Mitsuyuki (1163–
1244), who relocated from the capital to Kamakura, where his Chinese 
expertise allowed him to “play an important educational role in warrior 
society.”
5
In the small world of houses specializing in Chinese learning, 
Mitsuyuki was a former pupil of “the leading China scholar” Fujiwara 
no Takanori (1158–1233).
6
The activities of Mitsuyuki and scholars like him 
provided a certain amount of intellectual groundwork and audience ap-
petite for later China specialists who relocated to the east, including Taka-
nori’s grandson Fujiwara no Shigenori (circa 1204–circa 1294). Like his 
grandfather before him, Shigenori was a prominent China scholar, and 
like Mitsuyuki, fortune took him east to Kamakura, where he authored 
The China Mirror
(in the 1250s or 1260s), the next of the historiographic 
Mirrors
to appear.
7
4. Nakayama, 
Sankaiki
, 2:225. Kiyomori’s presentation seems to have hit a nerve 
with Tadachika, for he comments on it again in the twelfth month of the same year 
(ibid., 2:328).
5. Tonomura, “Kamakura bushi to Chūgoku koji,” 104.
6. Tonomura, “Kamakura bushi to Chūgoku koji,” 104.
7. Tonomura also notes this relationship (“Kamakura bushi to Chūgoku koji,” 111). 
In dating the work to this decade, I follow Ogawa Takeo, “Fujiwara no Shigenori-den 
no kōsatsu,” 32.


The Continent as Object of Knowledge
141
Despite the intellectual continuity suggested by the enduring value 
placed on Chinese learning, the world that was the backdrop for 
The 
China Mirror
was in many ways very diff erent from the one that had in-
spired 
The Water Mirror
a mere eighty years before. By the time Shig-
enori’s work appeared, Yoritomo, the founder of the Kamakura 
bakufu

had been dead for roughly half a century, and in 1221 the 
bakufu
itself 
had weathered an unsuccessful rebellion led by Retired Emperor Gotoba. 
Although 
Matsuranomiya monogatari
(The Tale of Matsura), the fantasy 
set in China and written in the late twelfth century by Fujiwara no Teika 
(1162–1241), portrayed warrior skills as within the grasp of even the most 
inexperienced courtier—and thus depicted a world in which the court’s 
reseizure of power was only a few well-aimed arrows away
8
—the reality 
was that Gotoba’s abortive efforts had resulted in a stronger, not a weaker, 
hold on power by the warrior elite. On top of this, the de facto rulers of 
the 
bakufu
, the H
ō
j
ō
family, had consolidated their position in the east 
after eliminating their last remaining rivals, the Miura family, in the H
ō
ji 
Disturbance of 1247. One clear manifestation of this state of affairs was 
the unprecedented appointment of the child Imperial Prince Munetaka 
(1242–74) as the sixth shogun—a position he held from 1252 to 1266.
9
Mu-
netaka’s shogunal tenure was the direct result of a clandestine 
bakufu
request to depose his predecessor and send an imperial prince in his 
stead.
10
It should come as no surprise, then, that even as 
The China Mirror
builds on the precedents established by the earlier 
Mirrors
, it takes the 
genre in new directions, targeting diff erent readers and focusing on an 
unprecedented subject.
11
This chapter argues that 
The China Mirror
is a 
8. At one point, the hero (Ujitada) claims, “At home, in my country, I never even 
learned to tell which way an arrow should fly” (Higuchi and Kuboki, 
Matsuranomiya 
monogatari
, 59; translation from Fujiwara Teika and Wayn

P. Lammers, 
The Tale of 
Matsura
, 103). Needless to say, this does not prevent him from being a formidable ar-
cher on the battlefield.
9. For a more thorough overview of the shifting power dynamics of this period, 
see Hurst, “The Kōbu Polity.”
10. On the original request, see the entry for Kenchō 4 (1252).2.2

in Nagahara and 
Kishi, 
Zen’yaku Azuma kagami
, 5:139. On the decision to send Munetaka, see the entry 
for Kenchō 4 (1252).3.
5 i
n ibid., 5:143–44.
11. Yamada Naoko is, at the time of writing, the Japanese scholar who has worked 
most recently and thoroughly on 
The China Mirror
. On this matter, she observes that 


142
Containing China
site where two strands of medieval thought intersect: the issue of China’s 
place (or places) in the medieval imagination and the issue, familiar from 
the earlier 
Mirrors
, of narrating the past. To put it another way, there are 
two larger questions that 
The China Mirror
invites. At the more immedi-
ate narrative level, one can ask what the “China” is that is being taught, 
and how that does or does not resonate with contemporary discourses on 
China. 
The China Mirror
reflects at least two positions vis-
à
-vis the con-
tinent, which is imagined as a wellspring of cultural prestige but also as 
an irredeemably declining civilization. The latter is a position that allows 
Japan to occupy what Charlotte Eubanks describes as “the cutting edge 
of Buddhist expansion, the current location of the Buddhist event 
horizon.”
12
At the meta level one can also ask what the use of China and 
Chinese history as a teaching tool—as a means, rather than an end—
enables, for the 
Mirror
genre in particular. The shift in focus away from 
a narrative centered on the Japanese court has profound implications 
for the types of lessons (or principles) that can be taught, as well as for 
the narrative geography of sites that have the power to legitimate such 
teachings.
To first interrogate what Shigenori’s treatment of China signifies in 
terms of medieval readers concerned with “things Chinese,” the present 
chapter examines how Shigenori and two contemporary authors create 
an image or multiple images of something “Chinese.” Following a brief 
overview of the China created within 
The China Mirror
, I compare that 
China with the China(s) of the 1252 work 
Jikkunshō
(Ten Teachings, also 
read 
Jikkinshō
) and the 1254 composition 
Kokon chomonjū
(Notable Tales 
Old and New). After investigating the ways in which 
The China Mirror
Yüklə 9,13 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   91   92   93   94   95   96   97   98   ...   215




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin