Tarix-7 2017.(Uzb). indd

Prîvàns vilîyati
Màrsål pîrti 
bilàn 1481-yilda qirîl hukmigà o‘tàdi. Lyudîvikning vîrisi 
Kàrl VIII
ning 1491-yilda Bråtàn
 
gårsîgining qizi 
Ànnà
gà
 
uylànishi bilàn Fransiyaning màrkàz 
làshuvi yakunlànàdi.
XV asr oxiriga kelib butun Fransiya yaxlit markaziy 
hokimiyatga bo‘ysundirildi. 
1. Õàritàdàn Fransiyaning XI–XIV àsrlàrdàgi hu-
dudlàrini tîpib ko‘rsàting.
2. Fransiyaning XV àsrdà XI àsrdàgigà nisbàtàn 
kuchli màm 
làkàt ekànligini misollar asosida tàs-
diqlàb båring.
3. 1420-yildagi shàrtnîmà Fransiyagà qàndày o‘zgà-
rishlàr îlib kålgàn?
4. Õàlq îzîdlik hàràkàti và Jànnà d’Àrkning yuz 
yil 
lik urushdàgi o‘rnini bàhîlàng.

---

98
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
80-rasm.
Gastings jangi
26-§. ANGLIYADA MARKAZLASHGAN 
DAVLATNING TASHKIL TOPISHI
Nîrmàndlàr istilîsi. 
Angliyada qirîl hîkimiyatining zàif-
lashuvi uni dàniyaliklàrning tàlînchilik màydînigà àylàn-
tiràdi. Angl-sàks 
làr bunga qàrshi XI àsrning 40-yillàridà 
qo‘z 
g‘îlîn ko‘ 
tàrgànidà, ulàrgà Fransiya 
ning shimîlidàgi 
Nîr 
màndiya gersogi yordamga keladi. Ammo ko‘p o‘tmày 
bu ko‘màk båg‘àràz bo‘lmàgàni tàsdiqlànàdi. 
Nîrmàndiya gersogi 
Vilgålm 
qo‘shinlàri 1066-yilda Àng 
-
li 
yagà kålib tushàdi. 
Gàstings jàngi
dà nîrmàndlàrning îtliq 
ritsàrlàri inglizlàr piyodà qo‘shinini qurshàb îlàdi. Àngliya 
qirîli 
Gàrîld
và uning qo‘shini tångsiz jàngdà hàlîk bo‘-
làdi. Nîrmàndiya gersogi qirîllik tàõtini egàllàb, 
Vilgålm I
nîmini îlàdi.
Fåîdàl jàmiyatining uzil-kåsil o‘rnàtilishi. 
Vilgålm mà-
hàlliy fåîdàllàr – angl-sakslar yerlàrini tîrtib îlib, o‘z 
ri 
tsàrlàrigà bo‘lib båràdi. Ayni paytda kichik và o‘rtà yer 
egàlàri o‘z mulklàrini sàqlàb qîlishadi. Màmlàkàtni itîàtdà 
sàqlàsh uchun kuchli qirîl hokimiyati zàrur edi. Vilgelm
0
I 

---

99
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
barcha yirik yer egalàrini qirîlgà sîdiqlikkà qàsàmyod 
qildiràdi. 
 
Qirîlning eng yirik mulkdîr bo‘lishi, bàrînlàrgà esà 
yer-mulklàri 
ning turli vilîyatlàrdàn tàqdim etilishi Fran-
siya 
dàgi kàbi mustàqil gràf 
liklàrning tàshkil tîpishigà to‘s-
qin 
lik qilàdi. Nîrmàndlàr istilîsi nàtijàsidà Àngliya dåh-
qînlàrigà zulm o‘tkàzish kuchàyadi. 
O‘z hokimiyatini mustàhkàmlàsh màqsàdidà nîrmàndlàr 
Àngliya bo‘ylàb ko‘plàb qàl’àlàr qurdirgàn. Ulàrdàn eng 
màshhuri Lîndîndàgi 
Tàuer
bo‘lib, u hozirgacha mavjud. 
Àngl-sàkslàrning dîimiy qo‘zg‘îlîn ko‘tàrish õàvfi bàrîn-
làrning qirîl tåvàràgidà yanàdà jiðslàshuvigà îlib kålàdi. 
Istilî qilingàn màmlàkàt iqtisodiy imkîniyatlàrini bilish 
màqsàdidà Vilgålm Yevropadà ilk màrîtàbà 1086-yili yer-
mulk và àhîli ro‘yõàtini o‘tkàzadi. Ro‘yõàtgà îluvchilàr 
sàvîllàrigà fàqàt hàqiqàtni aytib jàvîb bårish hàqidà 
qàsàmyod qildirilishi õàlq îràsidà ro‘yõàt vàràqàlàrining