Forobiv foz1l odamlar t o s h k e n t «o z b e k I s t o n m I l L i y e n s I k L o p e d I y a s i» d a V l a t L m I y n a s h r I y o t I 84(5U)1 a b u n a s r f o r o b I y. F 4 Fozil odam lar shahri

19. 
BU Q U V V A T L A R Q A N D A Y
QILIB Y A G O N A JO N BO 'LAK LA RI BO'LA OLISH I
H A Q ID A SO ‘Z
A so siy g 'i z o l a n t i r u v c h i q u v v a t asosiy t u y g 'u q u w a t i n i n g
m o d d a s i k a b id ir. T u y g 'u q u v v a ti - g 'i z o l a n u v c h i n i n g suvrati 
— sh ak lid ir. O ' z n a v b a tid a , asosiy t u y g 'u q u w a t i m u ta x a y y ila , 
xayol s u r a d ig a n q u w a t g a x u d d i m o d d a b o 'l g a n d a y d i r . Bu esa, 
o ' z n a v b a tid a , a so siy t u y g 'u q u w a t i n i n g m o d d a s i , tax ay y u l 
q u v v a ti e sa a m i r b o 'l g a n t u y g 'u q u w a t i n i n g s u v r a t- s h a k li 
b o ' l g a n i d a y d i r . T a x a y y u l q u v v a t i e s a f i k r y u r i t a d i g a n
q u v v a t n i n g m o d d a s i d i r , b u e s a o ' z n a v b a t i d a , b a r c h a
su v ra tla rn in g nihoiysidir. U h e c h q a n d a y b o s h q a q u w a t l a r n i n g
m o d d a s i b o T m a y , b a l k i u n d a n o l d i n k e l a d i g a n b a r c h a
s h a k l l a r n i n g q iy o f a s id ir O r z u e t i l a d i g a n q u w a t g a kelsak, 
is s iq l i k - h a r o r a t n i n g o l o v d a b o 'l i s h i va o l o v n i n g esa o 'z i b ila n
c h e k l a n g a n n a rs a g a q a r a m b o 'l i s h i kabi a m i r b o 'l g a n tu y g 'u
q u w a t i g a , ta x a y y u l q u w a t i g a va a q liy q u w a t g a b o g 'liq d ir .
3 -A -6 0 2 0
33

---

A B U N A S R F O R O B I Y
----------------------------------------------------------------
Q a lb s h u n d a y b i r a so siy a ’zo k i, b a d a n n i u n d a n b o s h q a
h e c h q a n d a y a ' z o l a r b ila n id o ra qilib b o ‘lm a y d i. U n d a n keyin 
m i y a keladi. U h a m asosiy a ’z o l a r d a n s a n a la d i. L e k in u n i n g
raisligi b irin c h i d arajali b o '1 m a y , balki ik k in c h i d a r a ja d a d ir. 
Bu s h u n i n g u c h u n k i , u b a r c h a a ’z o la r n i b o s h q a r is h in i q alb
b ilan id o r a q ilad i. U faq at q a lb g a g in a x iz m a t qiladi. S h u n isi 
h a m b o rk i, u n i n g t a b i a t i d a n m a q s a d i q a lb g a x iz m a t qilish 
b o l g a n i u c h u n b o s h q a a ’z o la r g a h a m x iz m a t qiladi. Bu xuddi 
uy egasi b o i g a n kishiga o 'x sh a y d i. U o ' z t a b ia tid a n o d a m l a r g a
x iz m a t qilishi b o r a s id a o ' z x o 'ja y in ig a x iz m a t q ila d i, u n i n g
o 'z i g a esa h o v lin in g b a r c h a o d a m la r i x iz m a t qilganidek. Ikkala 
h o l a t d a h a m x o 'j a y i n n i n g istagiga k o 'r a x iz m a t qilishi tu r g a n
gap . M iy a y u r a k d a n keyin u n in g o 'rin b o s a ri sifatida ish yuritib, 
x u d d i u n i n g x i z m a tin i b a jo k e ltira d i, s h u n d a u asosiy a ’zo 
m o s l a n m a g a n h o la tg a u m o s l a n i b o la d i, s h u b ilan birga u 
y u r a k n in g o lija n o b h a tti- x a r a k ti x iz m a tin i b ajo keltirib yuradi.
S h u n d a n m a ’l u m b o 'l i s h i c h a , q a lb t u g ' m a h a r o r a t n i n g
b u lo g 'id ir . H a r o rat u n d a n b o s h q a b a r c h a a ’z o la rg a o 't a d i ,
s h u n d a y qilib q o 'l l a b q u v v a tla n a d i, o z iq o lad i. Bu e sa tabiiy 
h a y o t r u h in i y o ' g ' o n t o m i r l a r vositasi b ila n q a l b d a n a ’zo larg a 
y u b o r i s h b ila n b a jo etila d i. Q a l b n i n g s a q la n is h i u z o q m u d d a t
d a v o m e ta d ig a n h a r o r a t n i n g ta b iiy a ’z o l a r i c h id a k o 'r i n i s h i d a
d a v o m e ta d i. M iy a ( a d d i m o g ' ) q a l b u z a t a d i g a n h a r o r a t n i
y u m s h a t a d i , s h u b ila n h a r b i r a ’z o g a y e tis h a d ig a n h a r o r a t 
u n d a o 'r t a c h a — m o 't a d i l h o l a t d a b o 'l a d i . Bu m i y a n i n g e n g
avvalgi f e 'l - h a r a k a t l a r i d a n b o 'l a d i . S h u b ilan birga u avvalgi 
va u m u m a n a ’z o la r g a y e t k a z a d i g a n x i z m a t i s a n a la d i.
Bu is h la rn in g b ir tu r ig a q u y id a g ila r kiradi: a s a b la r ikki 
xil b o 'l a d i . U n i n g b i r tu r i q a lb d a b o 'l g a n b o s h liq (a r-ra is ) 
t u y g 'u q u v v a ti y o r d a m c h i l a r i n i n g a sb o b la rid ir. Bu x u d d i h a r
b ir h is o 'z i g a xos b o 'l g a n sezgi a ’z o la rin i s e z g a n ig a o 'x s h a b
keta d i. B o sh q alari e sa m isoli a ’z o l a r n i n g q u ro li k a b id ir, bu 
y u r a k d a b o 'l g a n o r z u q u w a t i g a x iz m a t e ta d ig a n a ’z o l a r n i n g
olatlaridir. U n g a istagan h ara k a tig a b o 'lg a n im k o n iy a tn i beradi.
M iya esa y a n a qalb g a x iz m a t qiladi, u his asablariga y o r d a m
b e r a d i , b u a s a b l a r ( o ' z n a v b a t i d a ) o z i q l a n t i r a d i g a n
34

---