A B U N A S R F O R O B IY
U y a n a , i z l a n ila y o tg a n d a b u m o d d a l a r n i n g
qaysi xillari va
ilm i y a q in iy a n in g qaysi xillari borligini va z a r u r iy m a v ju d
n a r s a la r n in g b i r o r xilida ilm a l - y a q i n i y a n i n g h a r q a n d a y xili
b o l i s h i m u m k i n e m a s l i g i n i a y t i b o ‘ta d i. A g a r n a r s a n i n g
m avjudligi asos va s ab a b a lrg a ega boMmasa, b u n a r s a n in g n ega
m a v ju d e k an lig i h a q i d a ilm a l- y a q i n i y a g a e rish ib boM m aydi,
a m m o n a r s a n i n g m a v ju d lig i b o r e k a n , i l m - a l - y a q i n i y a g a
yetishsa boMadi.
A ra s tu . ilm a l - y a q i n i y a n i o ‘ziga j o e tg a n b u m o d d a l a r va
m a v j u d n a r s a l a r n i o ‘r g a n u v c h i s a n ’a t n i n g m o h i y a t i ,
n i m a l a r d a n i b o r a t l i g i n i t u s h u n t i r a d i . U ,
ilm i y a q i n i y a g a
e ris h is h g a i m k o n i y a t b e r m a y d i g a n , m a v ju d n a r s a la r n i o ‘z id a
j o e tg a n z a r u r iy m u q a d d i m o t l a r b ila n , z a r u r iy va im k o n i y
( e h tim o liy ) m u q a d d i m t o l a r n i b a r t a r a f e tish g a vosita boMgan
m o d d a l a r d a n fo y d a la n ib , u la r n i ( m o d d a l a r n i ) tah lil e tu v c h i
s a n ’a t l a r n i n g o ‘r tasidagi farq n i k o ‘rsatad i. A ra stu b u s a n 'a t n i
“ falsafa" d e b ataydi.
A ra s tu , falsafa d e b a t a lu v c h i b u s a n ’a t d a n ta s h q a r i b o s h q a
s a n ’a tla r h a m b o r va h a r b i r s h u s a n ’a tg a (falsafaga) ta q lid
etu v c h i, h a m d a b i l i m l a m i , a m a lla r n i c h u q u r o ‘rganishni
qabul
e tg a n b o s h q a s a n ’at h a m falsafa s a n ’a tig a o ‘xshashligi tufayli
falsafa deyiladi, d e b tu sh u n tirad i. Bu xud d i farishta ismli o d a m ,
yoki fazilatli o d a m o ‘z x a tti- h a r a k a tl a r i b ilan farish ta g a y o x u d
fazilatli o d a m g a o ‘x s h a s h n i ista g a n ig a o ‘x sh a y d i. I n s o n n i n g
o ‘z z o tig a ( m o h i y a t i g a ) va faoliyatiga boMgan m u n o s a b a t i ,
f a z i l a t n i n g o ‘z asl m o h i y a t i g a va a m a l l a r i g a (fa o liy a tig a )
m u n o s a b a t i s ifa tid a k o ‘rilgani u c h u n o ‘z n o m i b ila n a talad i.
S h u n g a o ‘x sh ab , b o s h q a s a n 'a t l a r o ra s id a falsafa h a m o ‘z n o m i
b ila n a t a l a d i , c h u n k i u, s h u s a n ’a t g a o 'x s h a s h l i g i n u q t a i
n a z a r i d a n va u n i n g h a q i d a s h u s a n ’at
sifatida q a n d a y fikrda
boMinsa o ‘s h a d a ra ja d a ataladi.
A ra s tu , b u s a n ’a t n i n g q a n c h a boMim va xillari b o rlig in i,
h a r b i r xili n i m a l a r d a n ib o r a tlig in i, u l a r n i n g m o h i y a t i n i ,
u n i n g h a r b ir xili m o d d a l a r va m a v ju d n a r s a l a r n i n g qaysi
xillarin i o ‘r g a n a d i , u b ila n (falsafa b i l a n ) m a x s u s bogMiq
iz la n ila d ig a n la ri m a q s a d la r i q a n d a y , u n i n g m u q a d d i m o t l a r i
q a n d a y , iz la n ila d ig a n la ri va u n d a g i m u q a d d i m o t i avvallari
q a n d a y boMishi k e r a k e d i , b u s a n ’a t n i n g h a r b i r x i l i d a n
112